La fàbrica Arbós-Manich és un antic edifici fabril situat al carrer de la Verneda, 6 del barri del Clot, al districte de Sant Martí de Barcelona.
Història
Fàbrica de productes químics d'Arbós Germans
El 1854, el químic Jaume Arbós i Tor, natural de Sant Hipòlit de Voltregà i inventor del gasogen de combustió,[1] juntament amb els seus germans Hipòlit i Josep, van adquirir en emfiteusi a Erasme de Janer i de Gònima una parcel·la de l'hort de Ca l'Erasme,[2] on van fer construir una casa-fàbrica dedicada a la fabricació de productes químics sota la raó social Arbós Germans: «Arbós Hermanos. c. S. Erasmo, 17. Especialidad en sal y cristal de sosa, carmin de añil, barrilla artificial, aderezo blanco aplicable á las máquinas de parar y á las piezas blanqueadas, aceite tipográfico que reemplaza al de linaza en la preparacion de las tintas de imprenta, color azul especial para el blanqueo de tejidos, etc.»[3]
Tanmateix, al cap de pocs anys es van traslladar al carrer de la Verneda de Sant Martí de Provençals. Jaume Arbós morí l'octubre de l’any 1882, i el seu germà Pere mantingué la fàbrica del Clot[4] fins al 1888, en què fou traspassada al fabricant de sabó Josep Bonfill, sota la raó social Successors d'Arbós Germans.[5][1]
Taller de maquinària de Josep Maria Manich i Elias
La fàbrica va passar a mans de l'enginyer industrial Josep Maria Manich i Elias,[6][7] fill del fabricant Pau Manich i Cabanellas i Josepa Elias i Guàrdia,[8] que el 1905 va demanar permís per a ampliar-la amb un nou cobert i una planta més, segons el seu propi projecte,[9] i va establir-hi un magatzem d'aparells elèctrics, dels quals era representant, a més d'un taller de construcció i reparació de maquinària.[10]
El 1912, i gràcies a una patent francesa, va començar a fabricar tubs metàlics flexibles[11] per a la fàbrica surera Miquel i Vincke de Palafrugell (vegeu Can Mario).[12] El 1916, la producció es va traslladar a unes noves instal·lacions d'aquella localitat,[12] on Manich moriria assassinat el 12 de novembre del 1936.[13] La nova empresa, que portava el nom d'Enric Vincke, tenia el despatx al carrer de Roger de Llúria, 119.[14][12] Aleshores, el taller va passar a mans d'Abundi Caballé i Juvé,[15][16] avi de la sopranoMontserrat Caballé, que a començaments de la dècada del 1930 va traspassar-lo de nou a Antoni Gras.[17][18]
