El futbol és dels esports més populars a Nova Zelanda, tant el futbol masculí com el futbol femení. La popularitat d'aquest esport en una enquesta de 2001 va trobar que excedia la del rugbi a 15, el netball o el criquet entre la població jove.[1]
Història
La selecció masculina neozelandesa, els «All Whites», s'ha classificat dos cops per a la Copa del Món de la FIFA. El 1982 la classificació es caracteritzà pel fet que la selecció neozelandesa va haver de jugar més partits (15) i viatjar més (88.500 km) que qualsevol altra selecció per a classificar-se. La selecció de Nova Zelanda estava agrupada amb el Brasil, Escòcia i la Unió Soviètica; Nova Zelanda no guanyà cap partit.[2][3][4]
El 2006 Austràlia marxà de la Confederació de Futbol d'Oceania, facilitant la classificació per a altres seleccions oceàniques a partir de la Copa del Món de la FIFA de 2010. Nova Zelanda es classificà per a la Copa del Món de la FIFA de 2010 conseqüentment.[5] Nova Zelanda va ser agrupada amb Eslovàquia, Itàlia i el Paraguai. La selecció va empatar cadascun dels quatre partits en què jugà, fent-lo l'única selecció del torneig en surtir invicte.[6]
La selecció femenina neozelandesa ha participat en tres Copes del Món de la FIFA: el 1991, el 2007 i el 2011.[7] En l'edició del 1991, Nova Zelanda perdé els tres partits de la fase de grups i tan sols marcà un gol.[8][9][10] Després d'una sequera de setze anys, Nova Zelanda es classificà per a la Copa del Món de Futbol Femení de 2007. De nou no guanyà cap partit, i aquest cop ni marcà cap gol.[11][12][13] La selecció femenina neozelandesa de nou es classificà per l'edició de 2011. Aquest cop el conjunt neozelandès no va perdre tots tres partits, n'hi empatà un contra Mèxic. Nova Zelanda va marcar quatre gols en el torneig.[14][15][16]
Als Jocs Olímpics de Pequín de 2008, ambdues la selecció masculina i la selecció femenina s'hi classificaren per primer cop. La selecció femenina fou agrupada amb els Estats Units, el Japó i Noruega. Contra el Japó, la selecció femenina empatà 2 a 2;[17] contra Noruega i els Estats Units la selecció perdé.[18][19] La selecció masculina fou agrupada amb Bèlgica, el Brasil i la Xina. Contra la Xina, Nova Zelanda va empatar 1 a 1[20] i contra Bèlgica i el Brasil va perdre.[21][22]
Popularitat
La popularitat de l'esport segons una enquesta de 2001 de Sport and Recreation New Zealand va posicionar el futbol com a l'esport més popular a Nova Zelanda entre la població jove. Com a esport, el futbol era jugat pel 18% de la població de Nova Zelanda; el qual resulta considerablement més que el 14% de jugadors de rugbi a 15, el 13% de jugadors de criquet, el 10% de jugadors de netball i el 9% de jugadors de bàsquet.[1]
Quan la popularitat es dividia per sexe, però, els resultats eren diferents: el futbol era jugat pel 23% de nois, rere el 24% dels jugadors de rugbi a 15; el futbol era jugat pel 12% de noies, rere el 18% dels jugadors de netball. Entre la població jove maori, el futbol era el quart més popular amb l'11% jugant-lo; entre la població d'origen europeu, el futbol era el més popular amb el 18% jugant-lo; entre la població d'origen oceànic (amb exclusió de la població maori), el futbol era el més popular amb el 19% jugant-lo; entre la població d'altres races, el futbol era el més popular amb el 28% jugant-lo.[1]