Frigis

Temes indoeuropeus
	Llengües indoeuropees
	Albanès · Armeni · Bàltic; Cèltic · Eslau · Germànic · Grec; Indoiranià (Indoari, Indoirànic); Itàlic; extingides: Llengües anatòliques; Paleobalcànic (Dàcic,; Frigi, Traci) · Tokhari
	Pobles indoeuropeus
	Albanesos · Armenis; Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics; Grecs · Indoaris; Irànics · Llatins; Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites); Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics; Il·liris · Indoirànics ; Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris
	Protoindoeuropeus
	Protoindoeuropeu · Religió;
	Urheimat
	Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica; Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT);
	Estudis indoeuropeus

Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era muskhis. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam. Diu que venien de lluny, i desitjaven entrar en batalla.^[1]

Segons Hesiqui, el nom de frigis en llengua dels lidis volia dir 'persones lliures' i és molt possible que aquest fos el seu nom. La gorra frígia és símbol de llibertat.

Algunes de les divinitats frígies eren Cíbele (també Rea o Agdistis), Sabazios (nom frigi de Dionís), Olimp, Hiagnis, Litierses i Màrsies.

La seva llengua, el frigi, s'ha relacionat amb l'antic georgià.^[2]