Frigil blau

El frigil blau[1] (Rhopospina caerulescens) és un ocell de la família dels tràupids (Thraupidae). Pertany al gènere Rhopospina i abans situada a Por

Frigil blau
Infotaula d'ésser viuFrigil blau
Rhopospina caerulescens Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNgairebé amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes13 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Cries2 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereRhopospina
EspècieRhopospina caerulescens Modifica el valor a Wikidata
(Wied-Neuw., 1830) Rhopospina caerulescens Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Porphyrospiza caerulescens Modifica el valor a Wikidata
ProtònimTanagra caerulescens Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El frigil blau[1] (Rhopospina caerulescens) és un ocell de la família dels tràupids (Thraupidae). Pertany al gènere Rhopospina i abans situada a Porphyrospiza i més anteriorment a Phrygilus. Es troba a l'extrem oriental de Bolívia i al Brasil.[2]

Descripció

El frigil blau mesura 12,5 cm de longitud. El bec és delicat i les cames color vermellós apagat. El mascle adult en època reproductiva exhibeix un plomatge color blau cobalt intens i bec groc viu; quan muda, és tacat de marró, de vegades gairebé sense blau. La femella té plomatge marró canyella per dalt i bru amb franges fosques per baix, el bec és groc amb el culmen negre.[3][4] Els juvenils, amb coloració semblant a la femella, van adquirint el to blau a mesura que creixen.[5]

Distribució i hàbitat

El frigil blau es distribueix pel centre i est del Brasil des del sud de Mato Grosso, sud-est de Pará, centre de Maranhão i sud de Piauí, cap al sud fins a Goiás, , oest de Bahia, oest i centre de Mines Gerais i nord de Mato Grosso do Sul; i l'est i sud de Bolívia (est del Beni i sud-est de Santa Cruz, probablement també a Chuquisaca).[4]

Aquesta espècie és considerada poc comú i local als hàbitats naturals que li són propis: les zones amb abundància de gramínies, amb arbustos i arbres baixos dispersos, especialment en àrees rocoses, en altituds entre 500 i 1100 m.[6]

Ecologia

Comportament

A l'estació postreproductiva, ambdós sexes s'ajunten en petits estols, que s'alimenten despreocupadament a terra, però no s'ajunten a altres espècies.[4][3]

Alimentació

S'alimenta d'insectes que busca entre el terra pedregós o caça en vol.[5]

Reproducció

Durant la reproducció, el mascle canta des d'una perxa propera al niu per delimitar el territori. El niu té forma de tassa i és confeccionat amb gramínies seques a pocs centímetres del terra, al mig d'arbustos. Els ous són blancs amb pintes marrons i altres de negres. El mascle ajuda a l'alimentació de les cries, però no participa de la incubació. La coloració marró de la femella li permet un bon camuflatge mentre està covant, ja que s'assembla molt a la coloració de les pastures seques usades en la confecció del niu i que circumden l'àrea on va ser construït, diferentment del mascle, que amb el color intens pot atreure predadors. Té de mitjana 2 niuades per estació amb 3 ous cadascuna, la incubació dura catorze dies i les cries abandonen el niu nou dies després del naixement.[5][4]

Vocalització

El cant del mascle és un "suí-suíííu" o "suï-suí-síííu" fi emès des de dalt d'un arbust o roca. És semblant al del sit pardalenc de sabana (Ammodramus humeralis) com a resultat de la convergència evolutiva del cant, ambdós cantant propers els uns als altres en certes èpoques.[3]

Estat de conservació

El frigil blau ha estat qualificat de gairebé amenaçat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) pel fet que s'ha tornat rar i local en moltes àrees anteriorment ocupades i que probablement la població, que no ha estat quantificada, estigui declinant moderadament de pressa a causa de la conversió dels hàbitats de cerrado per a agricultura.[2]

Amenaces

Ha passat una extensa conversió dels hàbitats de cerrado per a agricultura mecanitzada, creació de bestiar i plantacions d'Eucalyptus. Al Brasil, cap a 1993, es considerava que dos terços del cerrado havia estat moderada o extensivament alterats, amb la destrucció més grossa havent ocorregut des de 1950.[2]

Accions de conservació

Ha estat registrat en àrees protegides del Brasil, com els parcs nacionals de Serra da Canastra, Chapada dos Veadeiros, Chapada dos Guimarães i a Brasília, entre altres.[5]

Sistemàtica

L'espècie R. caerulescens va ser descrita per primera vegada pel naturalista alemany Maximilian zu Wied-Neuwied l'any 1830 sota el nom científic Tanagra caerulescens; la localitat tipus és «interior de Badia, Brasil».[7]

Aquesta espècie ja va ser col·locada, en el passat, a la família Cardinalidae a causa de la semblança amb les espècies del gènere Passerina i fins i tot va ser inclosa en aquest gènere. Durant molt de temps també es va considerar que pertanyia a la família Emberizidae, fins que les dades morfològiques i robustos estudis genètics van demostrar pertànyer a la família Thraupidae.[8] Amb aquesta base va ser transferit a Thraupidae, juntament amb nombrosos altres gèneres, seguint l'aprovació de la Proposta NUM. 512 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) al novembre de 2011.[9]

Tradicionalment se'l va incloure en el gènere Porphyrospiza i que era monotípic, fins que més recentment, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics,[10][11][12] demostraren que dues espècies abans incloses en Phrygilus, Phrygilus alaudinus i P. carbonarius, eren espècies germanes de la present. Les tres espècies comparteixen característiques de l'estructura, del format del bec, alguns aspectes de la coloració del plomatge (principalment de les femelles) i el cant.[4] En la Proposta NUM. 730 part 02 al SACC es va aprovar la transferència de les dues espècies al present gènere, que va passar a ser politípic.[13] Tanmateix, poc temps després es va agrupar Porphyrospiza (Sclater & Salvin, 1873) i Rhopospina (Cabanis, 1851) i va prevaldre aquest últim ja que va ser descrit en primer lloc.[14]

Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents van comprovar que la present espècie és germana del parell format per Rhopospina alaudina i R. carbonarius i que aquest clade és parent proper de Rhopospina fruticeti.[11]

No es reconeixen subespècies, és a dir, és monotípica.[14]

El nom genèric Rhopospina es compon de les paraules del grec antic «rhōps» que significa “arbust”, i «spinus», ocell no identificat esmentat per Aristòfanes i altres escriptors grecs antics; i el nom de l'espècie «caerulescens» prové del llatí i significa “blavós”.[15]

Referències

  1. «Frigil blau». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
  2. 2,0 2,1 2,2 «Porphyrospiza caerulescens: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22723966a132171827.en..
  3. 3,0 3,1 3,2 Gwynne, John A. Aves do Brasil: pantanal e cerrado (en portuguès brasiler). Editora Horizonte, 2010-05-11, p. 294. ISBN 978-85-88031-29-6. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Jaramillo, Alvaro. Blue Finch (Rhopospina caerulescens) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2021-08-18. DOI 10.2173/bow.blufin1.01.1. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «campainha-azul (Porphyrospiza caerulescens)» (en portuguès brasiler). WikiAves - A Enciclopédia das Aves do Brasil, 27-08-2021. [Consulta: 30 desembre 2025].
  6. Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 632, làmina 107(10). ISBN 978-0-292-71748-0. 
  7. «Rhopospina caerulescens (frigil blau)». Avibase. [Consulta: 30 desembre 2025].
  8. Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. «Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 3, 12-2007, p. 1014–1032. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.006.
  9. «Proposal #512: Transfer genera from Emberizidae to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 30 desembre 2025].
  10. Campagna, Leonardo; Geale, Kathryn; Handford, Paul; Lijtmaer, Darío A.; Tubaro, Pablo L. «A molecular phylogeny of the Sierra-Finches (Phrygilus, Passeriformes): Extreme polyphyly in a group of Andean specialists» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 61, 2, 11-2011, p. 521–533. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.07.011.
  11. 11,0 11,1 Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  12. Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, p. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
  13. «Proposal #730: Revise generic limits in the Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 30 desembre 2025].
  14. 14,0 14,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 29 desembre 2025].
  15. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 335, 83. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 30 desembre 2025]. 

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.