Des d'infant es dedicà a l'estudi de la música i als dinou anys era primer violí de la Capella del príncep d'Oetingen, ocupant des del 1802 fins a la seva mort, successivament, els càrrecs de mestre de capella de la cort del príncep-bisbe de Würzburg, després de la cort ducal, i a la supressió del ducat el de director de música de la ciutat.