Friedrich Baumfelder (Dresden, 28 de maig de 1836 - Dresden, 8 d'agost de 1916), nom complet Friedrich August Wilhelm Baumfelder, fou un compositor, cantor, director d'orquestra i pianista alemany.
Biografia
Va ser el tercer d’un total de set fills.[1] El seu pare, Carl Friedrich Gotthelf, era pedagog i director de l'escola reial de guarnició saxona „Rath und Tath“ a Dresden i va contribuir significativament a la reforma del sistema educatiu saxó amb el seu mètode d'ensenyament Bell-Lancaster d'instrucció mútua. La seva mare era Friederike Ernestine (1806–1882). La música, especialment la sagrada, tenia una alta prioritat a la casa dels Baumfelder. El talent musical de Friedrich el va portar a publicar les seves primeres obres quan només tenia 14 anys. El seu germà Gustav (1839-1925) també va continuar el llegat dels pares. Es va convertir en pastor i diaca a Zittau i en músic d'església.
A una edat primerenca, Baumfelder va ingressar al Conservatori de Leipzig, on va estudiar amb Ignaz Moscheles i Moritz Hauptmann[2] i posteriorment va obtenir una beca. Entre els seus altres professors hi havia Joseph Gottlob Schneider i Ernst Julius Otto. Després d’abandonar el Conservatori de Leipzig, Baumfelder va tornar a Dresden, on va treballar com a cantor i professor de música i piano a la Dreikönigskirche. Va ensenyar a Georg Schumann, que es va convertir en un dels seus estudiants amb més èxit. El 1875 es va convertir en director de la Robert Schumann Singakademie,[3]un càrrec que va ocupar durant diverses dècades. Finalment, es va convertir en un conegut i famós compositor i professor.
Quan Baumfelder va obtenir reconeixement, sovint anava a l'estranger a Anglaterra, França i, més tard, als Estats Units per actuar. Ell i la seva dona Emma Baumfelder (nascuda a Skrimshire) havien tingut cinc fills i dues filles: Henry (1864–1900),[4] Fritz (1867–1888) (que també va compondre), Florence (1869–1954),[5] William (sobrenom Willie) (1870–1901),[6][7] Gustav Baumfelder (1870–1931),[8] Selma Marie Elisabeth (1871–1949), i Herbert Alfred Maria (1872–1946),[9]
El 27 de maig de 1936, tot just un dia abans del centenari del seu naixement, es va publicar, a la Dresdner Gazette, un homenatge a Baumfelder. Deia:
| «
|
El 28 de maig es commemora el centenari del naixement de Friedrich Baumfelder. Molts habitants de Dresden encara recordaran el vell alt amb els cabells blancs i flonjos sota el barret ample [...] Friedrich Baumfelder també va sorgir com a compositor amb diversos oratoris, l'escenari del psalm 40 (que va interpretar amb el Liedertafel i molts solistes) i altres obres [...] La història del Liedertafel explica que era un director zelós i sempre preparat, dotat de les qualitats més amables. També s'informa d'un gran concert de Sedan el 1877 (un recordatori de les famoses vetllades patriòtiques durant la guerra de 1870/71) i un homenatge cantat al jubileu de plata de les majestats reials de Pillnitz el 1878. - El Liedertafel de Dresden commemorarà el seu antic líder musical posant una corona al Cementeri de la Trinitat [...]
|
»
|
La tomba de Friedrich Baumfelder al Cementiri de la Trinitat no s'ha conservat.
Composicions
Baumfelder va compondre més de 400 obres, incloses simfonies, obertures, concerts per a piano, òperes, obres corals i música per a piano en solitari.[10] La seva Confidence, op. 48 (perduda), el Rondo Mignon, op. 49, la Kinderscenen Op. 270 i el Rococo, op. 367, es trobaven entre les seves obres més populars, i el seu Tirocinium musicae, op. 300. era molt demandat.
Moltes de les seves obres semblen haver-se perdut en el caos de la Segona Guerra Mundial, i només en sobreviu una part de la seva obra.
Obres (selecció)
- Transcriptions élégantes … / No. 3 / Choeur des soldats de l’opéra: «Faust» de Gounod, op. 95
- Marche militaire pour piano, op. 65
- Transcription brillante sur l’air anglais: God bless the Prince of Wales pour piano, op. 67
- Valse brillante de l’opéra „Romeo et Juliette“ de Ch. Gounod, op. 165
- Bäuerlich Tanz ("Ball del pagès"). op. 208, núm. 5 en sol major
- Styrienne pour piano. Magúncia. Després del 1873, op. 263
- 10 Kinderlieder von Carl Gärtner: mit Begl. der Pianoforte (ohne Octavenspannungen). op. 268
- Transcription über das bel Lied von Martha von Löben Du hörst wie durch die Tannen, op. 122
- Erinnerung, op. 159
Referències
Enllaços externs
