Franz Seraph Stirnbrand (Croàcia i Linz, 1788 - Stuttgart, 2 d'agost de 1882) fou un retratista alemany. Va rebre el seu cognom per una cremada al front,[1]que va patir quan era nen a la casa del seu pare d'acollida a Zellhof, prop de Linz. Va rebre el seu nom després de la data del seu bateig, el 2 d'abril de 1808.[2]
Va ser abandonat en una séquia, es va considerar que era el fill il·legítim d'un soldat croat d'una unitat estacionada a prop,[3] i va ser criat com un fill d'acolliment per un funcionari fiscal local anomenat Johann Baptist Röser. Les seves primeres lliçons d'art van venir de Philipp Friedrich von Hetsch, que descansava a Enns a la llar d'un dels parents de Rösers, a la tornada a Alemanya des d'Itàlia. El 1805, va ser aprenent de pintor d'una casa decorativa a Linz, on va poder prendre lliçons de dibuix els diumenges. Se li va oferir un lloc a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, però no va poder acceptar per falta d'un suport financer adequat.[2] Va romandre amb el pintor de la casa fins que es va convertir en viatger.
El 1813 es traslladà a Frankfurt amb objecte de copiar els retrats dels mestres antics. El 1820 va estar a Bèlgica, després passà a París, al Luxemburg i Karlsruhe, on restà per espai de quatre anys, després dels quals marxà a Itàlia, romanent a Roma prop d'un any. Més tard passà a Ludwigsburg, on pintà el retrat de la reina Carlota, i el 1830 s'establí definitivament a Stuttgart.
Fou un hàbil retratista i el Museu de Stuttgart conserva els Retrat de la princesa Paulina de Nassau; Retrat de Seydelmann, i Retrat del compositor Lindpaintner, i entre els seus quadres més famosos s'hi troba Retrat d'una jove (1827).
Referències
- ↑ Stirnbrand vol dir justament "cremada al front" en alemany
- ↑ 2,0 2,1 August Wintterlin (1893), "Stirnbrand, Franz Seraph", Allgemeine Deutsche Biographie (ADB) (en alemany), 36, Leipzig: Duncker & Humblot, pp. 256–258
- ↑ Constantin von Wurzbach: Stirnbrand, Franz. In: Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich. Vol. 39, Verlag L. C. Zamarski, Wien 1879, pgs.57–59.
