Francisco de Cárdenas y Espejo

Plantilla:Infotaula personaFrancisco de Cárdenas y Espejo
Imatge
Retrat de Francisco de Cárdenas publicat a La Ilustración Española y Americana el 15 de gener de 1875 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco de Cárdenas Espejo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 febrer 1817 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 1898 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Ultramar
31 de desembre de 1874 – 12 de setembre de 1875[1]
  Ambaixador d'Espanya a la Vaticà Santa Seu
1876 – 1881
  Ambaixador d'Espanya a França França
1885 – 1890
  Governador del Banc d'Espanya
gener de 1884 – febrer de 1885
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat, diplomàtic, periodista, advocat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Premis

Francisco de Cárdenas y Espejo (Sevilla, 4 de febrer de 1817Madrid, 3 de juliol de 1898) va ser un advocat, periodista i polític espanyol, ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XII.[2]

Biografia

Després d'estudiar lleis a la seva ciutat natal obtindria, en 1839 la càtedra de Filosofia Moral, Lògica i Gramàtica de la seva universitat. Diputat per Saragossa a les eleccions de 1853 i 1857[3] passaria al Senat en 1864 com a senador vitalici. Amb la revolució de 1868 es retira de la política activa i no en va retornar fins a la Restauració, en la qual és elegit senador per Còrdova en 1876 i, novament, senador vitalici en 1877.[4]

Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 31 de desembre de 1874 i el 12 de setembre de 1875 en dos governs que presidí Cánovas i com tal va abolir lleis com la del matrimoni civil que s'havia aprovat durant el Sexenni Revolucionari. Va fundar Revista Andaluza (1839), El Conservador (1839), El Derecho (1844) i El Derecho Moderno (1847). Endemés fou director d'El Globo fins a 1846. Va ser ambaixador d'Espanya a París i davant la Santa Seu[5] i membre de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[6]

Obres

  • Ensayo sobre la historia de la propíedad territorial en España (1873)
  • Estudios jurídicos (Madrid, Estab. tip. de P. Nuñez, 1884)
  • De los vicios y defectos más notables de la legislación civil de España, y de las reformas que para subsanarlas se proponen en el proyecto de código civil (Madrid: R. Rodríguez de Rivera, 1852)
  • De la influencia del teatro en las costumbres y la protección que puede dispensarle el Estado: Informe de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas (Madrid: E. Martínez, 1880)
  • Estado de la población y del trabajo en las islas de Cuba y Puerto-Rico: informe (Madrid: T. Gutenberg, 1884); editó
  • Legis romanae Wisigothorum fragmenta ex códice palimpsesto sanctae Legionensis ecclesiae protulit (Matriti, apud Ricardum Fe, Regiae academiae typografum, 1896) amb Fidel Fita i Colomer.
  • Volum III (1865) de la Colección de documentos inéditos: relativos al descubrimiento, conquista y organización de las antiguas posesiones españolas de América y Oceanía, sacados de los archivos del reino, y muy especialmente del de Indias.
  • Redactà les biografies d'Antonio Gil y Zárate (1842) i de Mariano Roca de Togores per al Boletín de la Real Academia de la Historia
  • Comentarios al código civil español.
  • Diario exacto de la sublevación de alguna plebe de la parroquia de Omnium Sanctorum, vulgarmente llamado el Barrio de la Feria, de la M.N. y M.L. ciudad de Sevilla, cometida el miércoles 22 de mayo de 1622 (Sevilla: Álvarez, 1841) amb José Maldonado López.
  • Calidad y circunstancias de los bandos políticos de España: desde el siglo XIII hasta fines del XV: Discursos leídos ante la Real Academia de la Historia en la recepción pública del Excmo. Sr. Francisco de Cárdenas, el día 3 de noviembre de 1872. (Madrid: Impr. de Berenguillo, 1872).

Referències

  1. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 19 setembre 2015].
  2. Francisco de Cárdenas a xtec.es
  3. Fitxa del Congrés
  4. Fitxa del Senat
  5. Manuel Espadas Burgos, Juan Carlos García Alía. Buscando a España en Roma. Ministeri d'Educació d'Espanya, 2006, p.277. 
  6. «Web de la RACMYP». Arxivat de l'original el 2017-08-16. [Consulta: 19 setembre 2015].


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo Alonso Colmenares
Ministre de Gràcia i Justícia

1874-1875
Succeït per:
Cristóbal Martín de Herrera
Precedit per:
Juan Francisco Camacho de Alcorta
Governador del Banc d'Espanya

1884-1885
Succeït per:
Salvador Albacete y Albert
Premis i fites
Precedit per:
-
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 12

1857-1898
Succeït per:
Juan Manuel Ortí y Lara
Precedit per:
Manuel Seijas Lozano
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 25

1871 - 1898
Succeït per:
Gumersindo de Azcárate

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!