Francisco Serrano y Cuenca (Lopera, província de Jaén, 5 de gener del 1776 - Madrid, 27 de setembre de 1840) fou un militar liberal espanyol, pare de Francisco Serrano y Domínguez.[1] Va lluitar a la guerra del francès en la defensa de Cadis. Adoptà les idees liberals i fou perseguit per Ferran VII d'Espanya.[2] A la mort d'aquest fou ascendit a mariscal de camp de cavalleria, elegit diputat a Corts en 1834 i 1836 per Jaén[3] i lluità a Catalunya durant la primera guerra carlina. De 1836 a 1837 fou Capità general de Catalunya, i durant el seu mandat va idear la Junta d'Armament i Defensa de Barcelona per tal de defensar-la dels carlins, amb patrocini del banquer barceloní Jaume Safont.[4] Després fou comandant general de Huelva i membre del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.[5]
Referències
-Common_Version.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
