Jareño va ingressar de jove en el seminari diocesà per seguirestudis eclesiàstics, romanent en aquest lloc per espai de nou anys. El 1833 ho abandona per entrar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid, on obté el títol el 1848, als 30 anys, després de culminar una brillant carrera acadèmica. Gràcies a una beca, Jareño té l'oportunitat sortir a l'estranger i viatjar, durant un període de quatre anys, per diversos països d'Europa, on té l'oportunitat de conèixer l'ús que en diverses ciutats europees donaven al ferro com a element arquitectònic. A la seva tornada i amb nous ajuts econòmics de l'Estat tornaria a viatjar a Anglaterra i Alemanya, tornant definitivament a Madrid l'any 1855, on seria nomena catedràtic d'Història de l'Art a la ja llavors Escola Tècnica Superior d'Arquitectura.
Dels seus primers anys d'exercici destaquen el projecte de l'Escola Central d'Agricultura d'Aranjuez de 1856, primera obra que es coneix de Jareño, així com la intervenció, en col·laboració amb Nicómedes Mendívil, en la desapareguda Casa de la Moneda d'España, aixecada en l'espai que avui ocupa la Plaça de Colom (Madrid). Entre l'any 1874 i 1875 és director de l'Escola d'Arquitectes, així com acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de San Fernando (1867), Cavaller de la Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Gran Creu de l'Orde Civil de Maria Victòria, entre d'altres.[2]
Obra
Casa de Moneda (1856 - 1861), desapareguda el 1970 per construir la Plaça de Colom (Madrid).
Institut de San Isidro (1876), ampliació i reforma de l'edifici de l'Antic Seminari de Nobles de 1679.
L'antiga seu de l'Escola de Veterinària (1877), seu des de 1959 del Institut d'ensenyament secundari Cervantes.
Institut d'ensenyament secundari Cardenal Cisneros (1877), primera ampliació per allotjar l'Institut a l'edifici de l'antiga Universitat Central de Madrid (1842).
Tribunal de Comptes (Espanya) (1860), amb posteriors reformes, rectificacions i l'allarg d'un àtic sobre la cornisa original.
Hospital del Nen Jesús (1879), encàrrec de la Duquessa de Santoña pel que va obtenir nombrosos reconeixements internacionals.
La primera escola bressol creada a Espanya (1879), situat en la cantonada del carrer Daoíz amb la plaça del Dos de Maig, junt a la qual era l'Escola Normal de Mestres.
Preckler, Ana María. Historia del arte universal del los siglos XIX y XX - Volumen 1, 2003.
"Apéndice. Datos biográficos del Académico Excmo. Sr. D. Francisco Jareño y Alarcón", Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, t. XVII, 170, 1897, pp. 316-320.
Layuno Rosas, Mª Ángeles: "Jareño y Alarcón, Francisco", en AA.VV., Diccionario biográfico español. Madrid. Real Academia de la Historia, 2011, t. XXVII, pp. 699-703.
Moleón Gavilanes, Pedro: Proyectos y obras para el Museo del Prado. Fuentes documentales para su historia. Madrid, MEC-MNP, 1996.
Mmoleón Gavilanes, Pedro: El Museo del Prado. Biografía del edificio. Madrid, MNP, 2011.
Morales, José Luis: "Francisco Jareño en los ámbitos del eclecticismo", Cultural Albacete, 2, 1986.
Navascués Palacio, Pedro: Arquitectura y arquitectos madrileños del siglo XIX. Madrid, Instituto de Estudios Madrileños, 1973.
Navascués Palacio, Pedro: "Arquitectura española (1808-1914)", Summa Artis, XXXV. Madrid, Espasa Calpe, 1993.
Repullés y Vargas, Enrique María: Discurso de ingreso en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. 24 de mayo de 1896 (incluye semblanza de Francisco Jareño).
_02.jpg)
