Francesc Martínez Miret (Beniopa, 1901 - 1936) va ser un sacerdot i poeta valencià.
Als dotze anys va ingressar al seminari dels Pares Camils, a Vic. Allà va estudiar teologia, llatí i grec, i va conèixer la literatura de la renaixença. Els seus poemes, alguns dels quals publicats en revistes com El Vers Valencià (sovint amb el pseudònim Ben-Ogra), reflecteixen una notable influència del seu admirat Verdaguer. A l'inici de la Guerra Civil Espanyola torna al poble d'amagat, on gràcies a les gestions de l'alcalde no pateix cap represàlia. La seua sort canvia a la tardor, i el 3 d'octubre del 1936, membres de la comarcal de la FAI el detenen junt al sacerdot Vicent Aparisi. Foren portats fora del poble i mai més se'ls va vore ni s'ha sabut on estan soterrats.[1][2]
El 1987, el CEIC Alfons el Vell de Gandia va publicar la seua poesia reunida en un volum, Esclats poètics, a cura d'Antoni Garcia.
Referències
