Forusràcids

Els forusràcids (Phorusrhacidae) foren unes aus carnívores no voladores, els depredadors dominants a Sud-amèrica durant la major part del Cenozoic, 62 a 0,1&

Forusràcids
Infotaula d'ésser viuForusràcids
Phorusrhacidae Modifica el valor a Wikidata

Esquelet Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Fòssil tàxon fòssil Modifica el valor a Wikidata
Període
Paleocè Paleocè Modifica el valor a Wikidata – Pliocè Pliocè Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCariamiformes
SuperfamíliaPhorusrhacoidea
FamíliaPhorusrhacidae Modifica el valor a Wikidata
Ameghino, 1889 Phorusrhacidae Modifica el valor a Wikidata

Els forusràcids (Phorusrhacidae) foren unes aus carnívores no voladores, els depredadors dominants a Sud-amèrica durant la major part del Cenozoic, 62 a 0,1 milions d'anys.[1][2]

Descripció

Tenien una alçada d'1 a 3 m. Es creu que els seus parents actuals més propers són les sèries de 80 centímetres d'alçada (31 polzades). Titanis walleri, una de les espècies més grans, es coneix a Texas i Florida a Amèrica del Nord. Això fa que els forusàcids siguin l'únic gran depredador sud-americà conegut que va emigrar cap al nord al Gran Intercanvi americà que va seguir la formació del pont continental de l'Istme de Panamà (el pols principal de l'intercanvi va començar fa uns 2,6 Ma; Titanis a 5 Ma va ser primerenc). migrant cap al nord).[3]

Una vegada es va creure que T. walleri es va extingir a Amèrica del Nord al voltant del moment de l'arribada dels humans,[4] però les datacions posteriors dels fòssils de Titanis no van proporcionar proves de la seva supervivència després d'1,8 Ma.[5] No obstant això, els informes de l'Uruguai mostren noves troballes d'una forma relativament petita (Psilopterus) datats de fa 18.000[6] i 96.000[1] anys implicarien que els forusràcids hi van sobreviure fins fa molt poc temps (és a dir, fins al Plistocè final). Amb tot, l'informe inicial d'una data tan recent ha estat qüestionat.[7]

Els forusràcids són coneguts col·loquialment com a «aus del terror», car les espècies més grosses eren els depredadors dominants i uns dels carnívors més temibles de llur hàbitat. Les seves ales evolucionaren cap a estructures en forma de ganxo que podien ser utilitzades com a braços i per a clavar-se en la presa. La gran majoria de les espècies petites, així com algunes de les més grans, eren bones corredores.

Els animals vivents més propers als forusràcids són els sarians.

Taxonomia

Després de la revisió feta per Alvarenga i Höfling, actualment hi ha 5 subfamílies, que contenen 13 gèneres i 17 espècies:

Alvarenga and Höfling no van incloure Ameghinornithinae ni Aenigmavis sapea, espècies europees, dins el grup dels forusràcids, ja que opinen que el primer grup en són parents propers, mentre que l'espècie Aenigmavis és de posició taxonòmica incerta.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Jones, Washington; Rinderknecht, Andrés; Alvarenga, Herculano; Montenegro, Felipe; Ubilla, Martín «The last terror birds (Aves, Phorusrhacidae): new evidence from the late Pleistocene of Uruguay» (en anglès). PalZ, 92, 2, 01-06-2018, p. 365–372. DOI: 10.1007/s12542-017-0388-y.
  2. ↑ Alvarenga, Herculano M. F.; Höfling, Elizabeth «Systematic revision of the Phorusrhacidae (Aves: Ralliformes)» (en anglès). Papéis Avulsos de Zoologia, 43, 2003, p. 55–91. DOI: 10.1590/S0031-10492003000400001. ISSN: 0031-1049.
  3. ↑ Woodburne, Michael O. «The Great American Biotic Interchange: Dispersals, Tectonics, Climate, Sea Level and Holding Pens» (en anglès). Journal of Mammalian Evolution, 17, 4, 01-12-2010, p. 245-264. DOI: 10.1007/s10914-010-9144-8. ISSN: 1573-7055. PMC: PMC2987556. PMID: 21125025.
  4. ↑ Baskin, Jon A. «The giant flightless bird Titanis walleri (Aves: Phorusrhacidae) from the Pleistocene coastal plain of south Texas». Journal of Vertebrate Paleontology, 15, 4, 27-12-1995, p. 842-844. DOI: 10.1080/02724634.1995.10011266. ISSN: 0272-4634.
  5. ↑ MacFadden, Bruce J.; Labs-Hochstein, Joann; Hulbert, Richard C.; Baskin, Jon A. «Revised age of the late Neogene terror bird (Titanis) in North America during the Great American Interchange». Geology, 35, 2, 2007, p. 123. DOI: 10.1130/g23186a.1. ISSN: 0091-7613.
  6. ↑ Alvarenga, Herculano; Jones, Washington; Rinderknecht, Andrés «The youngest record of phorusrhacid birds (Aves, Phorusrhacidae) from the late Pleistocene of Uruguay» (en anglès). Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen, 01-05-2010, p. 229-234. DOI: 10.1127/0077-7749/2010/0052.
  7. ↑ Federico L «La posición sistemática de Hermosiornis (Aves, Phororhacoidea) y sus implicancias filogenéticos». Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales, 15, 1, 6-2013, p. 39–60. ISSN: 1853-0400.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forusràcids
  • Hooper Museum
  • Terror Birds: Bigger and Faster Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine. (Science) (anglès)

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.