Fortaleses de l'antic Egipte a Núbia

Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

Màscares funeràries de Mirgissa, Imperi Mitjà (Louvre)

A la Baixa Núbia es van construir diverses fortaleses seguint el curs del riu Nil, especialment a la zona de la segona cascada. L'edificació d'aquests recintes va tenir lloc sobretot durant l'Imperi Mitjà, i es van reconstruir i ampliar durant l'Imperi Nou. En total, segons un papir de l'Imperi Mitjà, hi havia disset fortaleses, però només catorze d'elles s'han pogut identificar. Aquestes fortaleses són, a part de les dels oasis i de les del Camí d'Horus (al Delta) les úniques mostres d'aquest tipus en l'arquitectura de l'antic Egipte.^[1]

Secció de la muralla de les fortaleses nubianes

Detall de la construcció

Mapa de les fortaleses nubianes

Estructura de les troneres

Història

L'aparició d'entitats polítiques a la frontera sud va obligar a Egipte a construir o ampliar diverses fortaleses situades entre la primera i la segona cascades i a enviar-hi tropes. L'antiga Núbia, un regne poc estudiat fins fa pocs anys, era probablement un imperi que va ser capaç de plantar cara a l'Egipte faraònic. Els reis nubians van arribar a controlar tot el Regne de Kush i Egipte durant un segle en època de la dinastia XXV (Tercer Període Intermedi). A finals del Segon Període Intermedi i a principis de l'Imperi Nou, Egipte tenia problemes amb els seus veïns. Les importacions nubianes tenien una gran importància per a les classes altes d'Egipte, rebien mercaderies com l'or, l'ivori, pedra de gran qualitat de les pedreres i les pells d'animals del sud. Per a garantir l'arribada d'aquestes mercaderies i pacificar la frontera hi va haver diverses incursions egípcies en territori cuixita, de les quals queda constància en diverses inscripcions a la frontera sud i en la construcció i millora de les fortaleses nubianes. Un fet similar havia passat ja durant l'Imperi Mitjà, protagonitzat sobretot per Senusret I i Senusret III (dinastia XII).^[2][3]

Senusret III (Sesostris III) va fer renovar el canal de la primera cascada, a la zona de l'actual Assuan, i va col·locar a Semna diverses esteles dels límits o esteles frontereres que prohibia l'entrada al país als nubians que no vinguessin a comerciar, una de les inscripcions estava en una estàtua del faraó desapareguda.^[4][5]

«	He creat la meva frontera, després de navegar més al sud que els meus pares. He ampliat allò que se'm va llegar.	»
— Senusret III, Semna.

Funció

A part de la funció militar, les fortaleses nubianes de l'Imperi Mitjà també servien com a centre d'emmagatzemament i de distribució de diversos materials, com els blocs de pedra que es tallaven a les pedreres de la zona, i que es feien servir per a la construcció de les piràmides, i les mercaderies valuoses com l'or, que s'havien de mantenir segures. A més, també volien garantir el subministrament d'aigua i el control sobre les noves zones conquerides, per tots aquests motius també van fer les obres necessàries per a fer navegable aquest tram del riu Nil fins a Semna (el tram entre la primera i la segona cascades).

Onomasticon

A la part posterior del Ramesseum (Tebes Oest), sota els magatzems del temple, Petrie i Quibell van trobar el 1896 una tomba de l'Imperi Mitjà que contenia diversos papirs, entre ells hi havia l'Onomasticon del Ramesseum,^[6] que parla de 14 fortaleses existents cap al 1700 aC. Aquestes fortaleses estaven situades entre el nord de l'actual Sudan i el sud d'Egipte (a Núbia).

Campanya internacional de la UNESCO

Degut a la construcció de la gran presa d'Assuan i a la inundació de la zona sota les aigües del Llac Nasser (també anomenat Llac Núbia al Sudan) durant els anys seixanta (s.XX) es van excavar en el marc de la campanya internacional a Núbia, sota els auspicis de la UNESCO.^[7] Les excavacions més destacades són les dirigides per Walter Emery a Buhen i les dirigides per Jean Vercoutter a Mirgissa. La campanya d'excavacions va durar només uns tres anys.^[8] Avui dia la majoria d'aquestes fortaleses són al fons del gran llac.^[9]

El nubiòleg Derek Welsby del Museu Britànic va descobrir cap al 2004 que Uronarti i Shalfak, dues de les fortaleses nubianes que estaven situades en llocs elevats, havien "sobreviscut" sorprenentment a la inundació del llac.^[10][2] El 2012 dos especialistes, Laurel Bestock de la Universitat de Brown (Rhode Island) i Christian Knoblauch de la Universitat de Viena, van iniciar una campanya d'excavacions a Uronarti. Els primers resultats indiquen que els assentaments de l'època a la zona no només eren dins la fortalesa. També s'han trobat restes d'un mur que havia quedat colgat pel llac artificial, però que encara es pot estudiar.^[11]

Llista de les fortaleses

Relació de les fortaleses de nord a sud amb el nom original egipci (segons l'Onomasticon).

Fortalesa	Nom egipci[12]	En jeroglífics[12]	Traducció	Excavada per
Silsila	Kheni Ḫnj[13]	? ?	Dels remers
?	Entre Elefantina i Silsila[13]	?
?	...dd...[14][13]
Elefantina	Abu[15][16] 3bw		De l'elefant i/o De l'ivori	Alemanya
Bigga	Senmet Zn-mw.t
Kuban	Baki B3kj			Itàlia
Aniba	Miam Mjˁm			Egipte/Alemanya
Serra-Est	Chesef-Medjau Ḫsf-Mḏ3.jw		La que foragita els Medjai	EUA
Serra-Oest	No esmentada.[17]			Escandinàvia
Faras	Ineq-tawy ˈInq-t3.wj		La que uneix les dues terres	Polònia
Buhen	Buhen Bwhn			Gran Bretanya
Mirgissa	Iqen ˈIqn			França
Dabenarti	No esmentada.[17]			EUA
Kor	No esmentada.[17]
Askut	Djer-Setiu D3jr-Wtjwl ḏr Stj.w		La que foragita els Setiu[18]	EUA
Shalfak	Waf-Chastiu Wʾf-ḫ3s.wt		La que doblega els estrangers	EUA
Uronarti	Chesef-Iuntiu Ḫsf-ʾIwn.tjw		La que foragita els Iuntiu	EUA
Kumma	Itenu-Pedjut ˈItnw-pd.wt	? ?	La que resisteix contra els pobles de l'arc	EUA
Semna	Sechem-Chakaure-maacheru Sḫm-Ḫˁw-k3.w-Rˁ.w m3ˁ-ḫrw		Poderós és el legítim Djakaure[19]	EUA
Semna-Sud	Der-Setiu D3jr-Stj	?	Conqueridora dels Nubis	EUA

Galeria d'imatges

Mapa de les fortaleses nubianes

• 
  Bigga
• 
  Kuban
• 
  Aniba
• 
  Faras
• 
  Buhen
• 
  Mirgissa
• 
  Shelfak
• 
  Semna i Kumma

La segona cascada del Nil (1906)

Bibliografia

• Dows Dunham, Jozef M. A. Janssen Second Cataract Forts: Excavated by George Andrew Reisner Vol. 1: Semna, Kumma. Museum of Fine Arts, Boston 1980. ISBN 978-0878461059 (anglès)
• Dows Dunham, Jozef M. A. Janssen Second cataract forts: Excavated by George Andrew Reisner Vol. 2: Uronarti, Shalfak, Mirgissa. Museum of Fine Arts, Boston (April 1980). ISBN 978-0878461073 (anglès)
• Franck Monnier Les forteresses égyptiennes. Du Prédynastique au Nouvel Empire. Editions Safran, Brüssel 2010, ISBN 978-2-87457-033-9 (Connaissance de l'Égypte ancienne 11). (francès)
• Barry Kemp Ancient Egypt: Anatomy of a Civilization (2ª ed.). Routledge, 2005. ISBN 9780415063463 (anglès)
• Jean Vercoutter Mirgissa (Mission Archeólogique Française au Soudan), Paris, Direction générale des relations culturelles, scientifiques et techniques, Centre national de la recherche scientifique, 1970; Lille, diffusion Institut de papyrologie et d'égyptologie de l'Université de Lille III, 1975. Tres volums: Mirguissa (1), Mirgissa 2: Les nécropoles, 1. ptie. Description des tombes ISBN 9782859390723, Mirgissa 3: Les nécropoles, 2. ptie. Études anthropologiques, études archéologiques. (francès)
• Carola Vogel, Brian Delf (il.) The fortifications of Ancient Egypt (3000-1780 BC), Osprey Publishing, 2010 ISBN 9781846039560 (anglès)

Referències i notes

1. El complex de Medinet Habu (dinastia XX), a Tebes Oest, és un recinte fortificat amb elements constructius de les ciutadelles de l'època, amb influències asiàtiques.
2. Documental The Black Pharaohs. BBC Two 2004-2005 (50 min.) (anglès)
3. Nubia History. (anglès)
4. Kemp, Anatomy of a Civilization, pàg. 236.
5. Vegeu també: Esteles dels límits d'Amarna.
6. History of the Library: late Middle Kingdom manuscripts from a tomb under the Ramesseum. (anglès)
7. Vegeu també: Abu Simbel i Resclosa d'Assuan.
8. Timeline: Salvage of the Monuments of Nubia. UNESCO. (anglès)
9. UNESCO CAMPAIGN - 1960 TO 1972 (francès) i (anglès)
10. Carola Vogel, The fortifications of Ancient Egypt, pàg. 18
11. Inventory. News from the Joukowsky Institute for Archaeology and the Ancient World. Brown University (Newsletter). (anglès)
12. Carola Vogel, The fortifications of Ancient Egypt, pàg. 16
13. Esmentada a l'Onomasticon del Ramesseum.
14. També entre Elefantina i Silsila
15. Elephantine Island. (anglès)
16. Éléphantine^{[Enllaç no actiu]}. (francès)
17. O bé es va quedar a mig construir o bé no es va construir fins a l'Imperi Nou.
18. Hymn to Senusret III Arxivat 2019-03-16 a Wayback Machine.. (anglès)
19. JAKAURA - SENUSERT (III) Arxivat 2013-01-15 a Wayback Machine.. (castellà)

Vegeu també

• Arquitectura de l'antic Egipte

Enllaços externs

• Assaig sobre les fortaleses nubianes (anglès)