Formigueret de caatinga

El formigueret de caatinga[1] (Radinopsyche sellowi) és una espècie d'ocell de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae), l'única pertanyent al

Formigueret de caatinga
Infotaula d'ésser viuFormigueret de caatinga
Radinopsyche sellowi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes7 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThamnophilidae
GènereRadinopsyche
EspècieRadinopsyche sellowi Modifica el valor a Wikidata
Whitney i Pacheco, 2000 Radinopsyche sellowi Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El formigueret de caatinga[1] (Radinopsyche sellowi) és una espècie d'ocell de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae), l'única pertanyent al gènere Radinopsyche, fins a l'any 2021 col·locada en el gènere Herpsilochmus. És endèmic del nord-est àrid del Brasil.[2]

Descripció

El formigueret de caatinga fa de 10,5 a 11,5 cm de llarg i pesa de 6,5 a 8 g.[3] Els mascles adults tenen la capçada i la nuca negres. Tenen lores blanques, un supercili llarg de blanc a gris pàl·lid i una curta veta negra darrere de l'ull en una cara d'una altra manera grisa. Les parts superiors són majoritàriament grises amb una taca blanca entre les escapulars. Les escapulars exteriors són negres amb vores blanques. Les ales són majoritàriament negres amb vores blanques a les plomes de vol i puntes blanques a les cobertes. La cua és majoritàriament negra amb grans puntes blanques a totes les plomes i vores blanques a les exteriors. Les parts inferiors són de color blanc grisós. Les femelles són semblants als mascles, però amb les vores de color brillant a les plomes del front, una ratlla més tènue darrere de l'ull, un to d'oliva a les parts superiors i un to pàl·lid a les parts inferiors.[4]

Distribució i hàbitat

Es distribueix pel centre nord i est del Brasil (sud de Pará, Maranhão cap a l'est fins a Rio Grande do Norte i cap al sud fins a Bahia i extrem nord de Minas Gerais).[5]

Aquesta espècie és considerada poc comú en matolls de la caatinga i vores de boscos caducifolis, i localment també en matolls de restinga.[6]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie R. sellowi va ser descrita per primera vegada pels ornitòlegs nord-americans Bret M. Whitney i brasiler José Fernando Pacheco el 2000 sota el nom científic Herpsilochmus sellowi; la localitat tipus és: «2 km a l'est de Boa Nova, Bahia, Brasil (14°22'S, 40°10'W), a 760 m».[7]

Etimologia

El nom genèric Radinopsyche és una composició de paraules del grec antic que significa “esvelt, d'esperit àgil”[8] i el nom de l'espècie “sellowi”, commemora el naturalista prussià Friedrich Sellow (1789-1831).[9]

Taxonomia

Per molt de temps va ser conegut com a Herpsilochmus pileatus, però un estudi recent demostrant que la població del sud-est de Bahia és una espècie diferent va revelar que aquest nom s'aplicava a la nova forma, de manera que es va preferir donar un nou nom a aquesta espècie i mantenir l'anterior per a la població del sud-est de Bahia. Les característiques morfològiques (el bec, els peus i les rectrius significativament estrets) i vocals (tant el cant com els reclams) ja revelaven que aquesta espècie difereix clarament d'H. pileatus i dels parents més propers, a l'extrem que podria merèixer una separació en un gènere propi.[5][7]

Els estudis genètics de Harvey et al. (2020),[10] i les anàlisis filogenòmiques de Bravo et al. (2021) van demostrar que el gènere Herpsilochmus no era monofilètic pel fet que H. sellowi és germana de l'espècie Biatas nigropectus, i que tota la resta de les espècies a Herpsilochmus pertanyen a un clade al costat de Dysithamnus. A causa de les considerables diferències fenotípiques entre H. sellowi i B. nigropectus no es va considerar adequat unir-les en un únic gènere, i com que no hi havia cap altre nom disponible per a H. sellowi, Bravo et al. van descriure un nou gènere monotípic Radinopsyche. El canvi taxonòmic va ser aprovat a la Proposta No 915 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) el juliol de 2021.[2]

Encara hi ha autoritats que no han reflectit aquest canvi en les seves llistes.[11]

Referències

  1. «Formigueret de caatinga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/05/2021(català)
  2. 2,0 2,1 «Proposal (915): Recognize the genus Radinopsyche for "Herpsilochmus” sellowi». South American Classification Committee, juliol 2021. [Consulta: 3 març 2025].
  3. «As aves da região do Parque Nacional Serra da Capivara (Piauí, Brasil)» (en portuguès). vol.20(3) p. 173-187. Revista Brasileira de Ornitologia, 01-10-2012. [Consulta: 3 març 2025].
  4. Perlo, Ber van. A field guide to the birds of Brazil. Oxford ; Nova York: Oxford University Press, 2009, p. 246–247. ISBN 978-0-19-530154-0. 
  5. 5,0 5,1 Zimmer, Kevin; Isler, Morton L. «Caatinga Antwren (Herpsilochmus sellowi), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.caaant1.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  6. Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 349, làmina 26(9). ISBN 978-0-292-71748-0. 
  7. 7,0 7,1 Whitney, Bret M.; Pachecom, José Fernando; Buzzetti, Dante R. C.; Parrini, Ricardo «Systematic Revision and Biogeography of the Herpsilochmus Pileatus Complex, With Description of a New Species From Northeastern Brazil» (en anglès). The Auk, 117, 4, 01-10-2000, p. 869–891. DOI: 10.1093/auk/117.4.869. ISSN: 1938-4254.
  8. Bravo, Gustavo A; Whitney, Bret M; Belmonte-Lopes, Ricardo; Bornschein, Marcos R; Aristizábal, Natalia «Phylogenomic analyses reveal non-monophyly of the antbird genera Herpsilochmus and Sakesphorus (Thamnophilidae), with description of a new genus for Herpsilochmus sellowi» (en anglès). Ornithology, 138, 3, 10-07-2021. DOI: 10.1093/ornithology/ukab025. ISSN: 0004-8038.
  9. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 353. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 3 març 2025]. 
  10. Harvey, Michael G.; Bravo, Gustavo A.; Claramunt, Santiago; Cuervo, Andrés M.; Derryberry, Graham E. «The evolution of a tropical biodiversity hotspot» (en anglès). Science, 370, 6522, 11-12-2020, p. 1343–1348. DOI: 10.1126/science.aaz6970. ISSN: 0036-8075.
  11. «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 3 març 2025].

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.