La formació de Bajénov (Баженовская свита en rus) és un estrat de la conca siberiana occidental originat a partir de sediments dipositats en un mar profund durant el Titonià i principis del Berriasià. El mar tenia una extensió de més d'un milió de quilòmetres quadrats a la zona central de la conca. En aquell temps es dipositaren al fons del mar esquistos silicis rics en compostos orgànics en condicions anòxiques.[1] El mar estava connectat amb els oceans del globus i conté microminerals derivats de minerals i material orgànic dissolts similars als sediments de sapropel del mar Negre.[2]
A més de ser una roca mare d'aigües marines profundes prolífica (descrita com a la roca mare petrolífera més gran del món), es creu que la formació conté reserves importants de petroli de formacions compactes. Wood Mackenzie calculà que la formació de Bajénov conté 2 bilions de barrils.[3] El 2013, la petrolífera russa Rosneft estimà que se'n podien extreure 22.000 milions de barrils.[4] El 2012, l'agència governamental russa Rosnedra calculà que la formació de Bajénov conté entre 180.000 i 360.000 milions de barrils en reserves recuperables.[5]
