Florian Zeller (París, 28 de juny de 1979) és un escriptor i director francès.
Biografia
Encara que va començar com a novel·lista, es va convertir ràpidament en un dramaturg famós.
És, segons el setmanari francès L'Express, «juntament amb Yasmina Reza, el millor dramaturg francès»,[1] i segons The Guardian «l'autor teatral més apassionant de la nostra època».[2][3]
Florian Zeller és el dramaturg francès viu més representat fora de França.[4][5][6] Va dirigir el seu primer llargmetratge en 2019, El pare, adaptant la seva pròpia obra teatral homònima, protagonitzada per Anthony Hopkins i Olivia Colman.
Teatre
França
Florian Zeller ha escrit més de deu obres, que es van estrenar a París entre 2004 i 2020, abans de ser representades per tot el món.
Els més grans actors francesos han interpretat les seves obres: Catherine Frot (Si tu mourais, el 2006), (La Vérité, el 2011 i Le Mensonge, el 2015), Robert Hirsch (El pare el 2012
i Avant de s'envoler el 2016), Fabrice Luchini (Une heure de tranquillité, el 2013), Daniel Auteuil (L'Envers du décor, en 2016) o Isabelle Huppert (La Mère, en 2019)...
Les seves obres han rebut diversos premis a França, i en particular el Premi Molière
a la millor obra teatral per a (El Pare en 2014).
Internacional
Després de la seva creació a França, en 2011, La Veritat es va estrenar en més de trenta països. A Londres, va guanyar la nominació de la «Millor comèdia de l'any» als Premis Laurence Olivier en 2017.
El pare és l'obra teatral de Zeller que fins ara ha collit el major èxit a l'estranger. A Londres, el periòdic The Guardian la va escollir la «millor obra de teatre de l'any».[7] Es considera que és «l'obra la més aclamada de la dècada».
Segons The Times, és «una de les millors obres de la dècada».[8]
El pare es va estrenar en més de 50 països,[5] entre ells Espanya, els Estats Units, la Xina, el Brasil, el Perú, Austràlia, l'Índia, Israel, Sud-àfrica, Alemanya, Itàlia, Hong Kong, Eslovènia, Polònia…. i va guanyar nombrosos premis a tot el món.
Avant de s'envoler es va estrenar a Londres al setembre de 2018 amb el títol The Height of the Storm i va tenir molt d'èxit. Va ser triada «la millor obra de l'any 2018».[9] Després es va estrenar a Broadway al setembre de 2019 amb el mateix elenc.[10] Ha estat nomenada « millor obra de teatre del segle XXI»[11] per The Guardian.
La Mère protagonitzada per Isabelle Huppert i Chris Noth en els papers principals es va estrenar a Nova York al febrer de 2019.[12]
Le Fils es va estrenar a Londres en 2019 i va rebre una crítica excepcional. Segons The Times, és «una de les obres la més brillants de la dècada». Posteriorment es va estrenar a més de 30 països.[13]
Espanya
A Espanya, El Padre es va estrenar el 2016 al Teatre Romea de Barcelona, dirigit per José Carlos Plaza, amb Héctor Alterio.[14]
Cinema
Florian Zeller va dirigir el seu primer llargmetratge en 2020, El pare, adaptat la seva pròpia obra teatral homònima, protagonitzada per Anthony Hopkins i Olivia Colman. Va ser presentat el gener de 2020 en la selecció oficial del Festival de Sundance, i va ser rebut amb una excel·lent crítica[15] · .[16]
The father també ha estat seleccionat al Festival Internacional de Cinema de Toronto, el Festival de Cinema de Telluride i per al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià[17]
Obres
- 2004: L'autre
- 2005: Le manège
- 2006: Si tu mourais, Prix Jeune Théâtre de l'Académie française
- 2008: Elle t'attend
- 2010: La mère
- 2011: La vérité
- 2012: Le père
- 2013: Une heure de tranquillité
- 2014: Le mensonge
- 2016: L'envers du décor
- 2016: Avant de s'envoler
- 2018: Le fils
Novel·les
- 2002: Neiges artificielles, Flammarion
- 2003: Les amants du n'importe quoi, Flammarion
- 2004: La fascination du pire, Flammarion – Prix Interallié
- 2006: Julien Parme, Flammarion
- 2012: La jouissance, Gallimard
Premis i distincions
- Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Any |
Categoria |
Pel·lícula |
Resultat
|
2020[18] |
Premi del Públic de Sant Sebastià |
El pare |
Guanyador
|
Referències
|
---|
1928–1950 |
- Benjamin Glazer (1928)
- Hanns Kräly (1929)
- Frances Marion (1930)
- Howard Estabrook (1931)
- Edwin J. Burke (1932)
- Victor Heerman i Sarah Y. Mason (1933)
- Robert Riskin (1934)
- Dudley Nichols (1935)
- Pierre Collings i Sheridan Gibney (1936)
- Heinz Herald, Geza Herczeg, i Norman Reilly Raine (1937)
- Ian Dalrymple, Cecil Arthur Lewis, W. P. Lipscomb, i George Bernard Shaw (1938)
- Sidney Howard (1939)
- Donald Ogden Stewart (1940)
- Sidney Buchman i Seton I. Miller (1941)
- George Froeschel, James Hilton, Claudine West, i Arthur Wimperis (1942)
- Philip G. Epstein, Julius J. Epstein, i Howard Koch (1943)
- Frank Butler i Frank Cavett (1944)
- Charles Brackett i Billy Wilder (1945)
- Robert Sherwood (1946)
- George Seaton (1947)
- John Huston (1948)
- Joseph L. Mankiewicz (1949)
- Joseph L. Mankiewicz (1950)
|
---|
1951–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–present | |
---|
|
---|
Dècada del 1990 | |
---|
Dècada del 2000 | |
---|
Dècada del 2010 | |
---|
Dècada del 2020 | |
---|