Florence Turner (Nova York, 6 de gener 1887 – Woodland Hills, 28 d'agost de 1946) va ser una actriu de cinema mut nord-americana. És considerada, juntament amb Florence Lawrence, l'actriu que va inaugurar el es coneix com l'”Star system”. Van aconseguir passar de ser actrius de noms anònims, com la gran majoria d'actors de cinema del moment, a que fossin identificades amb les productores per a les que treballaven: Lawrence va ser la “Biograph Girl" i Turner va ser coneguda com la "Vitagraph Girl".
Biografia
Nascuda a Nova York el 1887,[1] en el si d'una família d'artistes, en morir el seu pare ben aviat, als 3 anys la seva mare ja la va fer actuar en un escenari[2][3] i aviat va convertir-se en una actriu en una gran varietat de produccions. El 17 de maig de 1907[3] es va incorporar al cinema dins d'un dels estudis pioners, la Vitagraph, debutant amb el slapstick “How to Cure a Cold” (1907).[4] A l'octubre ja estava reconeguda com a fixa a la plantilla de la productora.[3] La seva vàlua per a la productora no va ser en principi reconeguda i el 1907 tenia un salari de 22 dòlars a la setmana per treballar com a actriu, secretària i modista a temps parcial.[1] En aquella època Turner va actuar com a protagonista entre altres a “Francesca da Rimini” fent ella mateixa el guió, a “Launcelot and Elaine”, “Jealously” en que actuava completament sola, o a “A Tale of Two Cities”, considerada la primera pel·lícula nord-americana de tres bobines.[3]
Retrat del 1912
En aquella època el “Star system” encara no havia nascut i tret que l'actor provingués del teatre on ja fos conegut, ningú coneixia els seus noms. El fet que els actors no constessin en els títols de crèdits era degut a que normalment era molt mal vist que els actors teatrals actuessin en els cinema, es considerava quelcom anàleg a la prostitució.[4] A mesura però que el contingut de les pel·lícules evolucionà cap a històries més definides, a alguns dels herois i heroïnes se’ls va concedir una identitat vaga. La primera actriu publicitada pel seu nom fou Florence Lawrence el 1910; Carl Laemmle va realitzar una gran campanya publicitària anomenant-la la “Biograph Girl” amb motiu del seu pas de la Biograph a la IMP, insinuant la seva mort. La campanya fou un gran èxit i això va induir als directius de la Vitagraph a fer una promoció similar per a la seva productora amb la imatge de Florence Turner com la “Vitagraph Girl”.[5] El seu nom apareixia en una pel·lícula el maig de 1910.[3] La promoció del seu nom incloïa aparicions en diferents actes a Nova York i fins i tot es va compondre una cançó que ella cantaria en aquells actes.
Turner es va convertir ben aviat en l'actriu nord-americana cinematogràfica més popular en un moment dominat per les productores franceses Pathé i Gaumont. Al 1910, ella i Florence Lawrence eren les dues úniques actrius conegudes pel seu nom que no havien estat famoses prèviament en el teatre. Aquell any, juntament amb Wallace Reid co-protagonitzarien diferents pel·lícules d'èxit. Cap a finals de 1911, l'actriu va caure malalta d'extenuació i va retirar-se uns mesos fins a maig de 1912.[6]
Poc després però, amb l'ascens de més actrius a l'estrellat, com Gene Gauntier i Marin Sais als estudis Kalem, Marion Leonard, Mary Pickford als Biograph Studios, o Florence Lawrence ja a la IMP, Florence Turner pretenia tenir un control de la seva carrera. En una enquesta duta a terme el 1913 per la revista Picturegoer, Turner continuava essent l'actriu més popular dels Estats Units.[7] La primavera del 1913, va decidir marxar dels Estats Units junt amb el director Laurence Trimble a Anglaterra, on va muntar la seva pròpia productora, la Turner Films[8] per a la qual va rodar més de 10 curtmetratges i 16 llargmetratges dels que, a vegades, també va ser la guionista i directora. Turner pretenia d'aquesta manera tenir el control de la seva carrera muntant la seva pròpia productora, cosa que, degut a les restriccions de la Motion Picture Patents Company era molt difícil als Estats Units. Allà, volia aprofitar el fet que la política de la Motion Picture Patents entre 1907 i 1912 d'imposar altes tarifes per a les productores estrangeres havia fet quebrar moltes productores angleses de manera que hi havia molts tècnics i estudis disponibles.[8] Algunes de les pel·lícules que va gravar allà, com “Far from the Madding Crowd” (1915) i “My Old Dutch” (1915) van esdevenir èxits internacionals.[6][1] Esdevindria l'actriu més popular del seu país d'acollida. Durant la Primera Guerra Mundial va actuar per entretenir les tropes però a finals de 1916, degut a la dificultat de trobar tècnics ja que molta gent era al front va quedar arruïnada. Va tornar als Estats Units gràcies a l'ajut de Marion Davies. En no tenir l'èxit esperat va tornar a Anglaterra on va romandre fins a traslladar-se a Hollywood, el 1924 ja pràcticament oblidada.[3] Allà va continuar actuant per a la MGM en papers secundaris o d'extra fins als anys 30. Els darrers anys es va mudar a la Motion Picture Country House, un asil per a gent del món del cinema, a Woodland Hills, on va morir als 61 anys.
