Flandre fou el nom d'un vaixell mercant francès, construït el 1913 com a vaixell de vapor a les drassanes de Chantiers de l'Atlantique, a Saint-Nazaire, per l
| Per a altres significats, vegeu «Flandes». |
| Característiques tècniques | |
|---|---|
| Tipus | vaixell mercant |
Flandre fou el nom d'un vaixell mercant francès, construït el 1913 com a vaixell de vapor a les drassanes de Chantiers de l'Atlantique, a Saint-Nazaire, per la naviliera Compagnie Générale Transatlantique (CGT), que entrà en servei l'any següent. Fou el primer vaixell a transportar refugiats republicans espanyols a Amèrica.[1][2]
Amb una eslora de 141,5 metres, i 17,4 de mànega, desplaçava 8.503 tones. Quatre grups propulsors de vapor i turbines arrossegaven quatre hèlixs, i feien una potència total de 12.000 cavalls de vapor. Amb vuit calderes aquatubulars de carbó, assolia una velocitat màxima de 17.5 nusos –14 en servei. Al 1933 es va reconvertir per a calderes de petroli. En origen, tenia una capacitat per a 600 passatgers, tot i que va arribar a portar-ne 1000, quan va fer el transport d'exiliats.[1][3]
Va servir a l'Armada Francesa com a creuer auxiliar i transport de tropes per la Mediterrània. A començaments de 1917 es va convertir en vaixell hospital i després altre cop va servir de transport de tropes al Mediterrani oriental en suport de l'exèrcit d'Orient i les tropes sèrbies fins al novembre de 1919. Fins al 1925 va fer la línia regular Saint Nazaire-Veracruz fent escales a Santander, La Corunya i l'Havana. Entre els anys 1935 i 1939 va cobrir el trajecte Bordeus-el Carib. En els anys següents va transportar refugiats espanyols a Amèrica. Amb la Segona Guerra Mundial va servir al transport de tropes dels Aliats i va intervenir en l'expedició aliada a Noruega.[1][3]
Capturat pels alemanys al juny de 1940, amb la invasió de França, el Flandre va quedar inservible en xocar amb una mina magnètica a la boca de la Garona el dia 13 de setembre de 1940. Hi quedà encallat i fou abandonat fins al final de la guerra, en què va ser desballestat.[1][3]
El Flandre va ser el primer vaixell a transportar refugiats republicans espanyols a Amèrica, noliejat pel Servicio de Evacuación de los Refugiados Españoles (SERE). I els seus passatgers van ser els primers exiliats a posar el peu en terres asteques. Després seguirien el De Grasse, el Méxique, l'Ipanema, el Sinaia i el Nyassa.[2][4]
En una primera expedició salpà del port de Saint-Nazaire i va arribar a Mèxic el 21 d'abril del 1939. Un segon viatge, al començament de maig de 1939, transportà 312 refugiats de la Guerra Civil espanyola amb destinació al port mexicà de Veracruz. Arribava a Mèxic el primer de juny de 1939.[2][4][5]
Entre els passatgers que portà a l'exili es trobava la jutgessa i dramaturga catalana Maria Lluïsa Algarra, la periodista Belén de Sárraga, el director i productor de cinema gallec Carlos Velo, el químic i polític José Giral, que havia estat ministre, acompanyat de la seva dona i tota la seva família, en la qual hi havia el seu fill Francisco Giral i la seva jove, Petra Barnés.[6][7][8]
Al maig de 1939, el Flandre va sortir de Saint-Nazaire amb 539 passatgers, entre els quals hi havia 310 emigrants jueus a bord, alemanys, austríacs i txecs, amb destinació a Cuba, on arribarien el 28 de maig. Europa també era perillosa per als jueus, amb l'avenç del nazisme, i també ells en fugien. Els funcionaris cubans no va deixar desembarcar els passatgers jueus i el vaixell va salpar cap a Mèxic, on va arribar l'1 de juny. Tampoc no els van deixar desembarcar. El vaixell va haver de tornar a França i, tràgicament, en alguns casos, havent estat foragitats de les costes franceses pels alemanys, van acabar a Auschwitz.[5][9]
El mes d'agost de 1939, per un acord entre el govern basc a l'exili i el govern de Veneçuela, el Flandre va portar a aquest país, al port de la Guaira, un segon grup de 139 refugiats bascos que havien sortit de Le Havre el 28 de juliol. Un primer grup havia viatjat amb el Cuba, i el tercer ho faria amb el Bretagne, que sortí de Bordeus.[10][11]
A l'expedició de novembre de 1939 el Flandre es va ocupar de traslladar refugiats espanyols que s'havien instal·lat a la República Dominicana i que, no trobant feina a l'illa, van decidir marxar cap a Mèxic.[2][12]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.