Un flamador[1] (anomenat flambador,[2] coqueron, cocuron[3] en occità i capucin en francès[1]) és un estri de cuina que s'uti
Un flamador[1] (anomenat flambador,[2] coqueron, cocuron[3] en occità i capucin en francès[1]) és un estri de cuina que s'utilitza per fondre llard sobre trossos de carn cuits a l'ast i donar-los un gust de greix flamejat.
És una eina composta d'un con o embut de ferro amb un forat al seu extrem, fixat al cap d'un mànec o una vareta, llarga (essencial per protegir-se de la calor intensa del foc).
Tradicionalment el flamador es posava a rostir sobre la brasa i quan era roent s'hi ficava un tros de llard, que tan aviat fos deixa caure gotes. Aquest llard flamejat es fa ploure sobre la carn per tal d'ajudar a copsar encara més la carn, però també a perfumar-la conferint-li un gust fumat.[2]
S'ha utilitzat a les cuines franceses des de l'Edat Mitjana.[2] si bé actualment és absent d'algunes regions, ha sobreviscut fins avui en algunes regions d'Occitània, particularment a l'Avairon I també a la Catalunya del Nord.
Les seves versions més antigues eren fetes de ferro forjat o ferro colat.[4] També hi ha versions modernes d'acer disponibles.
Aquest instrument tradicional ha donat nom a diversos restaurants especialitzats en menjar a la brasa. L'utilitza el cap de cuina suec Niklas Ekstedt guardonat amb un estel Michelin, que ofereix receptes totes executades a foc obert.[5]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.