![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La filosofia contemporània és el nom que reben els diferents corrents filosòfics de la filosofia del segle XIX, la filosofia del segle XX i posteriors.[1][2] No tenen uns trets homogenis, ja que l'època és el criteri d'agrupació. Els pensadors acostumen a ser professionals (amb la carrera corresponent) que fan recerca, divulgació o altres tasques.[3][4]
Característiques
La majoria de pensadors pateixen l'anomenat gir lingüístic, que consisteix a replantejar-se el significat dels termes filosòfics més habituals de la història de la filosofia. La filosofia del llenguatge es torna una branca necessària per a totes les altres, ja que per parlar d'un problema es comença definint els termes, amb totes les connotacions i canvis històrics.
Si bé la filosofia cedeix camps a la ciència empírica (com, per exemple, el paper de la física o la psicologia), alhora també es torna una matèria auxiliar per a totes les disciplines: el bagatge teòric que les fonamenta. Per tant, es parla de filosofia del dret, de l'educació...
Les qüestions bàsiques ja no són ontològiques sinó pràctiques o de sentit i per tant pertanyents a l'ètica. La majoria de corrents ètics contemporanis tracten l'ésser humà com a ciutadà i tracten de respondre als nous reptes com la convivència intercultural, el civisme, els dilemes biomèdics, l'ús de la tecnologia o la democràcia. Al segle xxi, ha resorgit amb força l'estudi de la ment per l'auge de la ciència cognitiva.
Corrents més destacats
Referències
