Ferran Argila i Pazzaglia

Ferran Argila

Biografia
Naixement	Ferran Argila i Pazzaglia 26 de desembre de 1920 Barcelona, Catalunya
Mort	8 de gener de 2015(2015-01-08) (als 94 anys) Castelldefels[1], Catalunya
Alçada	180 cm
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol, jugador de bàsquet
Activitat	1941 - 1954
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	futbol
Posició a l'equip	Porter
Núm. esportiu	1
Clubs juvenils - La Salle Gràcia 1938-1941 FC Barcelona Amateur Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1941-1943 FC Barcelona 10 (0) 1944-1950 Reial Oviedo 103 (0) 1951-1952 Atlètic de Madrid 19 (0) 1952-1957 Reial Oviedo 56 (0) Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1942[2] Catalunya 1 (0) 1954 Espanya 1 (0) Equips entrenats 1959-1960 Reial Oviedo 1960-1961 Granada CF 1961-1962 Reial Oviedo 1963-1964 Racing de Santander 1965-1966 RCD Espanyol 1967-1968 Sporting de Lisboa 1968-1969 Córdoba CF 1974 CE Europa
Llista Trajectòria   Equip 1941–1943 FC Barcelona 10 (0) 1944–1950 Real Oviedo 103 (0) 1951–1952 Atlètic de Madrid 19 (0) 1952–1957 Real Oviedo   Selecció nacional –   Catalunya 1954–1954   Espanya 1 (0)   Entrenador 1956–1957 Real Oviedo

Ferran Argila i Pazzaglia (Barcelona, 26 de desembre de 1920^[3] - Castelldefels,^[4] 8 de gener de 2015^[5]) fou un futbolista català dels anys 1940 i 1950 i entrenador de futbol durant els anys 1960. Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola. Era l'avi del jugador d'handbol Viran Morros.^[5]

Trajectòria

Durant la seva joventut compaginà la pràctica del futbol amb la del basquetbol. En el món del bàsquet jugà a principis dels anys 40 a l'Atlètic Sant Gervasi i al FC Barcelona.^[3][6] Pel que fa al futbol començà jugant al FC Barcelona Amateur^[7] i al primer equip del FC Barcelona entre els anys 1941 i 1943. Jugava a la posició de porter, i durant aquests anys coincidí a la porteria del club amb dos grans porters com Joan Josep Nogués i Lluís Miró, raó per la qual disputà pocs partits al primer equip, veient-se obligat a abandonar el club en la recerca de més minuts. El 1943 ingressà al Reial Oviedo, club on visqué els seus millors anys. Hi jugà durant més d'una dècada, amb una breu interrupció la temporada 1951-1952 en que defensà els colors de l'Atlètic de Madrid.^[8]

Fou un cop internacional amb la selecció espanyola el 6 de gener de 1954 en la victòria per 4-1 enfront Turquia.^[8] També disputà un partit amb la selecció de Catalunya el 15 de març de 1942 amb victòria davant Castella per 4 a 3.^[9]

Com a entrenador començà dirigint el Reial Oviedo, club on assolí un ascens a Primera. Posteriorment es feu càrrec del Granada CF, Racing de Santander, RCD Espanyol (durant la temporada 1965-1966), l'Sporting de Lisboa i el Córdoba CF.^[8]

Palmarès

FC Barcelona

• Copa d'Espanya: 1
  • 1941-42

Referències

1. «FERNANDO ARGILA, EL ÚLTIMO TESTIGO DEL 11-1 DE CHAMARTÍN». Angel Iturriaga Barco, 08-01-2015. [Consulta: 1r desembre 2014].
2. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Futbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
3. «Vidas que cambian manos, manos que cambian vidas» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-11-2013. [Consulta: 8 gener 2015].
4. López Jordà, Toni. «El 'avi' del Barça» (en castellà). LaVanguardia.es, 09-01-2015. [Consulta: 14 gener 2015].
5. «Mor Fernando de Argila, porter del Barça entre el 1939 i el 1943». Ara, 08-01-2015. [Consulta: 8 gener 2015].
6. FERNANDO ARGILA Mundo Deportivo 10 gener de 1987, Pàgina 28
7. Fernando Argila: "En España siempre ha habido muy buenos porteros" 30 de Abril de 2010 soloporteros, Arxivat 2010-05-06 a Wayback Machine.
8. Mundo Deportivo, 23 novembre de 1968, Pàgina 73
9. La Vanguardia, 17 març 1942, pàgina 3

Enllaços externs

• Perfil a BDFutbol (jugador)
• Perfil a BDFutbol (entrenador)