Fermín Bouza-Brey (Ponteareas1901 - Santiago de Compostel·la1973) fou un historiador, etnògraf i escriptor gallec. El 1919 va publicar el seu primer article, Teatro de antaño en Santiago en castellà. Va ser un dels fundadors del Seminari d'Estudis Gallecs el 1923 i a l'any següent comença a escriure per primera vegada en gallec amb l'article Os estudantes ao arcebispo. Col·laborador en revistes com Cristal, Resol o Nós.
Jutge des de 1929, durant la Guerra Civil va ser separat de la carrera per galleguista fins que el 1938 va ser rehabilitat com a jutge de Vielha, per a passar després a A Estrada. Va ingressar en la Reial Acadèmia Gallega el 1941. A pesar de la dictadura, va continuar la seva labor d'investigació en la secció d'Arqueologia i Prehistòria de l'Instituto Padre Sarmiento. La seva producció més excel·lent és dintre del món científic. La seva investigació se centra principalment en la prehistòria i arqueologia de Galícia, encara que també va atendre camps com l'epigrafia, la numismàtica i l'etnografia.
D'igual manera també es va dedicar a l'estudi bibliogràfic d'escriptors gallecs. Destaquen els seus articles sobre Rosalía de Castro. Com a poeta destaca per ser l'iniciador del neotrovadorisme la tendència del qual també va a ser seguida per Álvaro Cunqueiro o Álvarez Blázquez. En aquest camp és autor de Nao senlleira i Seitura. El 1992 se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues.
Obres literàries
Cabalgadas en Salnés, 1925 (narrativa)
Nao senlleira, 1933 (poemari)
Seitura, 1955 (poemari)
Obres científiques
Bibliografia da prehistoria galega, 1927 (de López Cuevillas i Bouza Brey)
Prehistoria y Folklore de Barbanza, 1928 (de López Cuevillas i Bouza Brey)
La civilización neo-eneolítica gallega, 1931 (de López Cuevillas i Bouza Brey)
