PROFILBARU.COM

Ferenc Münnich
Biografia
Naixement	(hu) Münnich Ferenc Nándor Ede ; 18 novembre 1886 ; Seregélyes (Hongria) (en)
Mort	29 novembre 1967 (81 anys); Budapest (Hongria)
Sepultura	Cementiri del carrer Fiumei
Primer ministre d'Hongria
	28 gener 1958 – 13 setembre 1961 ; ← János Kádár – János Kádár →
Membre del Comitè Central del Partit Socialista Hongarès dels Treballadors
	29 juny 1957 – 29 novembre 1967
Ministre de Defensa
	12 novembre 1956 – 1r març 1957 ; ← Pál Maléter (en) – Géza Révész (en) →
Ambassador of Hungary to Yugoslavia (en)
	1956 – 1956
Ambassador of Hungary to Mongolia (en)
	1954 – 1956
Hungarian ambassador to the Soviet Union (en)
	1954 – 1956
Ambassador of Hungary to Bulgaria (en)
	té el rol: enviat; 1950 – 1954 ; ← Sándor Keresztes (en) – József Gábor (en) →
Ambassador of Hungary to Finland (en)
	té el rol: enviat; 1949 – 1950
Police chief captain (en) Budapest
	1946 – 1949
Dades personals
Formació	Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1910)
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Hongarès dels Treballadors (1948–1956); Partit Socialista Hongarès dels Treballadors ; Partit Comunista Hongarès
Carrera militar
Branca militar	Brigades Internacionals
Conflicte	Primera Guerra Mundial ; Guerra Civil espanyola
Premis
	(1967) Orde de Lenin; Medalla de la Llibertat d'Hongria; Medalla del 20è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica ;

Ferenc Münnich (en hongarès: [ˈfɛrɛnt͡s ˈmynnih]; Seregélyes, 18 de novembre de 1886 - Budapest, 29 de novembre de 1967) va ser un polític comunista hongarès que va exercir com a president del Consell de Ministres de la República Popular d'Hongria des de 1958 fins al 1961.^[1]^[2]

Biografia

Va servir a l'exèrcit austrohongarès a la Primera Guerra Mundial i va lluitar al front oriental. Va ser capturat el 1915 i després deportat a una lager a Tomsk, a Sibèria. El 1918 va ser alliberat i va tornar a Hongria on va participar en el govern de la República Soviètica Hongaresa de 1919.

Va lluitar a la Guerra Civil espanyola i va ser comissari del Batalló Rakosi de la XIII Brigada Internacional.^[3]

Es va unir al Partit Comunista Hongarès l'octubre de 1945. Després de la Segona Guerra Mundial, va tornar de l'exili i es va convertir en superintendent en cap de la policia de Budapest. Durant la Revolució hongaresa de 1956, primer va formar part oficialment del govern d'Imre Nagy, exercint com a ministre de l'Interior del 27 al 31 d'octubre, i després va marxar a la Unió Soviètica. Va tornar amb János Kádár el 4 de novembre de 1956, exercint com a ministre de l'Interior i ministre de Defensa al Govern Obrer-Camperol Revolucionari, ocupant aquests càrrecs fins a l'1 de març de 1957. Un parell de mesos després, va organitzar les Milícies Obreres. El 1965 i el 1967, va ser condecorat amb el Premi Lenin de la Unió Soviètica.^[4]

Obra publicada

A proletár osztályhadsereg; Németországi Egyesült Kommunista Párt Magyar Csoportja, Bp., 1921 (Kommunista kiskönyvtár)
A szocialista építés ötéves terve; összeáll. Münnich Ferenc; Centrizdát, Moszkva, 1930 (Sarló és kalapács könyvtára)
A magyar nép a Nagy Októberi Szocialista Forradalom útján; Kossuth, Bp., 1957 (Az MSZMP Központi Bizottsága Politikai Akadémiája)
Az októberi forradalom és a Magyar Vöröshadsereg (különlenyomat a Hadtörténelmi Közlemények 1959. 1. számából, Bp., 1959)
Egységben a békéért, a szocializmusért (válogatott beszédek és írások; Kossuth, Bp., 1959)
Viharos út (önéletrajz; Szépirodalmi, Bp., 1966)
A Magyar Tanácsköztársaságról; sajtó alá rend., bev. Liptai Ervin, közrem. M. Berényi Etelka; Kossuth, Bp., 1969
Tankok ellen, száz halálon át. Münnich Ferenc a spanyol polgárháborúban; összegyűjt. Münnichné Berényi Etelka, szerk. Münnichné Berényi Etelka, Györkei Jenő, bev. Györkei Jenő; Gondolat, Bp., 1976
Három forradalom hőse. Münnich Ferenc válogatott beszédei és írásai; vál., bev. Hetés Tibor; Zrínyi, Bp., 1986

Referències

↑ «Ferenc Münnich». [Consulta: 12 gener 2023].
↑ ^{[enllaç sense format]} https://neb.hu/hu/munnich-ferenc
↑ Hugh Thomas, The Spanish Civil War, 4th Rev. Ed. 2001, p 927
↑ «1990: ledöntötték Münnich Ferenc szobrát» (en hongarès), 21-03-2008. [Consulta: 12 gener 2023].

[1] «Ferenc Münnich». [Consulta: 12 gener 2023].

[2] {[enllaç sense format]} https://neb.hu/hu/munnich-ferenc

[3] Hugh Thomas, The Spanish Civil War, 4th Rev. Ed. 2001, p 927

[4] «1990: ledöntötték Münnich Ferenc szobrát» (en hongarès), 21-03-2008. [Consulta: 12 gener 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]