El propòsit del partit, alhora que advoca per la independència, és deixar de banda el temps del període transitori previst pel referèndum en l'Acord de Nouméa per actuar en concert amb l'anti-independentista RPCR. A més, s'oposa a la idea de la independència ètnica i que es fonamentaria en un partit únic, el FLNKS. Aquestes posicions moderades li han valgut dures crítiques de totes les tendències del FLNKS, que el considera un RPCR bis.
Història
Fou creat el maig de 1998 per dissident del FLNKS que s'havien oposat a la línia adoptada en l'Acord de Nouméa. El FLNKS havia exigit que abans de qualsevol consulta la Société Le Nickel SLN (de la que l'accionista és l'Estate) cedís a la Société minière du Sud Pacifique SMSP (creada a començaments dels anys 1990 per tal de reequilibrar amb la inserció de melanesis en l'explotació del níquel) les mines del Nord. Fent cas omís a aquesta condició, tres dirigents del aprtit decidiren obrir negociacions amb el RPCR: François Burck (caldoche independentista, antic president d'Unió Caledoniana de 1989 a 1996), Léopold Jorédié (membre d'Unió Caledoniana i president de l'Assemblea de la Província del Nord) i Raphaël Mapou (de Palika, antic alcalde de Yaté de 1990 a 1995). Tots tres foren exclosos del FLNKS i de llurs formacions. Poc després fundaren el partit i comptaren amb tres alcaldies:
Però aviat entrà en crisi. Raphaël Mapou, encarregat de sanitat el 2001-2002, va criticar cada cop més la col·laboració entre FCCI i RPCR, que va intentar apartar Palika de l'alcaldia de Yaté i va donar suport al candidat del RPCR a les eleccions legislatives franceses de 2002. Això provocaria la sortida de Mapou del partit, qui va fundar el Comitè Rheebu Nuu per a lluitar contra el projecte de concessió minaire del níquel a Goro. Tot i això, a la convenció de Canala de 19 d'octubre de 2002, decidí continuar l'associació amb el RPCR fins a la fi del mandat. I a les eleccions municipals de 2001 va mantenir les alcaldies de Canala, Kaala-Gomen i Yaté.
