Favrile

El favrile és un tipus de vidre artístic iridescent dissenyat per Louis Comfort Tiffany. Va ser patentat el 1894 i produït per primer cop el 1896. Difereix d

Favrile
Mostres en vidre Favrile de 1896-1902

El favrile és un tipus de vidre artístic iridescent dissenyat per Louis Comfort Tiffany. Va ser patentat el 1894 i produït per primer cop el 1896. Difereix d'altres vidres iridescents perquè el color està incorporat en el mateix vidre, i compta amb diferents coloracions. El favrile va ser utilitzat en les vitralls Tiffany.

Història

Tiffany va fundar la seva primera empresa de vidres el 1892 i la va anomenar Tiffany Glass and Decorating Company.[1][2] La fàbrica, Tiffany Furnaces, estava situada a en Corona, Queens, Nova York i va ser dirigida per l'immigrant anglès especialitzat Arthur J. Nash.[3] Va ser aquí on Tiffany va crear el seu mètode únic de tractament del vidre: el tractament de vidre fos amb òxids metàl·lics que són absorbits pel vidre i creen un luxós efecte de superfície iridescent.

Tiffany va obtenir la patent pel vidre favrile el 1894,[4] i els primers objectes van ser fets el 1896.[5]

El 1865, Tiffany va viatjar a Europa, i a Londres va visitar The South Kensington Museum, més tard rebatejat com Victoria and Albert Museum, que comptava amb una extensa col·lecció de vidre romà i sirià i que li va produir una profunda impressió. Va admirar la coloració del vidre medieval i va quedar convençut que la qualitat del vidre contemporani podria ser millorada.

A l'Exposició Universal de París de 1900, el favrile va guanyar el gran premi de l'exposició.[6]

Disseny

El favrile és diferent d'altres vidres iridescents perquè el seu color no està només en la superfície, sinó integrat en el vidre.[7] El nom comercial original va ser fabrile, derivat d'una paraula en anglès antic que significava "forjat a mà" o artesania.[8] Tiffany més tard la va canviar a favrile "que sonava més bé".[9]

Alguns dels colors presents al vidre favrile són l'"or lustre", "roig samian", "blau mazarin", "tel-al-amana" (o blau Turquesa), i aiguamarina.[10]

Utilització

El Favrile va ser el primer vidre artístic utilitzat en vitralls de finestres, a partir dels dissenys d'estil Tiffany.[5] El vidre favrile també forma part d'un gran rellotge ornamental a l'edifici Guardian de Detroit.[11]

Referències

  1. Pevsner 2005, p. 98
  2. Craven 2003, p. 325
  3. Lehmann 1918, p. 115
  4. Duncan 2003, p.19
  5. 5,0 5,1 Tutag & Hamilton 1987, p. 152
  6. Burlingham 2002, p. 89
  7. Von Drachenfels 2000, p. 275
  8. Hesse 2007, p. 100
  9. Warmus 2001, p.68
  10. Lehmann 1918, p. 117-118
  11. Tutag & Hamilton 1987, p. 137

Bibliografia

  • Burlingham, Michael John. Behind Glass: A Biography of Dorothy Tiffany Burlingham. Other Press, 2002, p. 364. ISBN 1-59051-010-0. 
  • Craven, Wayne. American Art: History and Culture. McGraw-Hill Professional, 2003, p. 687. ISBN 0-07-141524-6. 
  • Hesse, Rayner W. Jewelrymaking Through History: An Encyclopedia. Greenwood, 2007, p. 220. ISBN 0-313-33507-9. 
  • Lehmann, Helen Mary. The Glassware Department. Ronald Press, 1918, p. 161. 
  • Pevsner, Nikolaus. Pioneers of Modern Design: From William Morris to Walter Gropius. 4th. Yale University Press, 2005, p. 192. ISBN 0-300-10571-1. 
  • Tutag, Nola Huse; Hamilton, Lucy. Discovering Stained Glass in Detroit. Wayne State University Press, 1987, p. 166. ISBN 0-8143-1875-4. 
  • Von Drachenfels, Suzanne. The Art of the Table: a Complete Guide to Table Setting, Table Manners, and Tableware. Simon and Schuster, 2000, p. 592. ISBN 0-684-84732-9. 
  • Warmus, William. Louis Comfort Tiffany. New York: Wonderland Press ; H.N. Abrams, 2001. ISBN 978-0-8109-5828-9. 

Enllaços externs

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.