Farroig

Trifolium incarnatum, conegut en català com a fenc o farroig,[1][2] és una espècie de planta herbàcia amb flors de la família de les Fabace

Farroig
Infotaula d'ésser viuFarroig
Trifolium incarnatum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuTrifolieae
GènereTrifolium
EspècieTrifolium incarnatum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Trifolium incarnatum Modifica el valor a Wikidata

Trifolium incarnatum, conegut en català com a fenc o farroig,[1][2] és una espècie de planta herbàcia amb flors de la família de les Fabaceae, originària de la major part d'Europa. S'ha introduït a altres zones, com ara els Estats Units i el Japó.

Aquesta herba anual erecta creix fins a 20-50 cm (8-20") d'alçada, sense ramificacions o solament ramificat a la base. Les fulles són trifoliades amb un pecíol llarg i pilós, de 8 a 16 mm de diàmetre, amb l'àpex truncat o bilobulat. Les flors es produeixen durant tota la primavera i l'estiu, d'un vermell intens o carmesí, congestionades en una inflorescència d'espiciforme allargada de 3 a 5 cm de llarg i 1,5 cm d'amplària; les flors individuals fan fins a 10–13 mm de llarg i tenen cinc pètals. L'estendard de cada flor no es manté erecte, sinó que es doblega cap endavant.

Usos

Camp de trèvol carmesí al moment de la sega. Le repos des faneurs, Théophile Deyrolle, Bretanya, 1850.

El fenc habitualment s'usa en agricultura com a cultiu de cobertura fixador de nitrogen.[3] La planta utilitza associacions amb bacteris Rhizobium per fixar nitrogen.[3] La planta es conrea àmpliament com a farratge ric en proteïnes per al bestiar boví i altre bestiar, i és adequada per convertir-la en fenc. És pasturat habitualment per remugants domèstics i salvatges.[4] Sovint s'usa per al control de l'erosió de les vores de les carreteres, així com per a l'embelliment, però tendeix a desplaçar la resta d'espècies de flora autòctona de primavera i principis d'estiu al lloc on es planta.

Les flors i els brots del fenc són comestibles i tenen un gust i un aspecte semblants als brots d'alfals.[5][6] Es poden afegir en amanides, entrepans i altres preparacions, se'n poden fer tisanes i es poden assecar i moldre fins a convertir-les en farina.[6] 100 grams de brots de trèvol carmesí contenen 23 calories, 4 g de proteïnes, 2 g de fibra i proporcionen el 38% de la IDR de vitamina K, així com el 14% de la IDR de vitamina C.[5] Té quantitats extremadament petites de calci, ferro, fòsfor, zinc, seleni i magnesi.[5] Com tots els brots que es mengen crus, hi ha risc de contaminació amb Escherichia coli, Salmonella, Listeria i Bacillus cereus.[7] No obstant això, moltes instal·lacions de bona reputació als Estats Units intenten regular i analitzar aquests cultius per detectar aquests bacteris.[8]

  • Conservationist in a field of crimson clover,1952
    Agricultor en un camp de fenc, 1952
  • Cultiu de germinats
    Cultiu de germinats
  • Un camp en un dia assolellat al Japó
    Un camp en un dia assolellat al Japó
  • Flors de fenc a Hyogo, Japó
    Flors de fenc a Hyogo, Japó

Notes

  1. ↑ «fenc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ «farroigfarroig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. ↑ 3,0 3,1 Young-Mathews, Annie. «Plant guide for crimson clover (Trifolium incarnatum)». USDA, 01-02-2013. [Consulta: 21 maig 2019].
  4. ↑ Heuzé V., Tran G., Maxin G., 2016. Crimson clover (Trifolium incarnatum). Feedipedia, a programme by INRA, CIRAD, AFZ and FAO. https://www.feedipedia.org/node/247 Last updated on April 19, 2016, 11:33
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Health Benefits of Clover Sprouts» (en anglès). LIVESTRONG.COM. Arxivat de l'original el July 28, 2011. [Consulta: 25 febrer 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Crimson Clover: Pictures, Flowers, Leaves and Identification | Trifolium incarnatum». www.ediblewildfood.com. [Consulta: 25 febrer 2019].
  7. ↑ Meathead. «Why Raw Sprouts May be the Riskiest Food in Your Grocery Store» (en anglès americà). Huffington Post, 11-06-2011. [Consulta: 25 febrer 2019].
  8. ↑ Foodsafety.gov. «Sprouts: What You Should Know» (en anglès americà). www.foodsafety.gov. [Consulta: 28 febrer 2019].

Bibliografia

  • Ajilvsgi, Geyata. (2003). Wildflowers of Texas. Shearer Publishing, Fredericksburg, Texas (USA). ISBN 0-940672-73-1
  • Muslera Pardo, E. & Ratera Garcia, C. “Praderas y forrajes” Ed. Mundi-Prensa. 2a edició, 1991
  • Guerrero, Andrés. “Cultivos herbáceos extensivos”. Ed.Mundi-Prensa. 6ª edició 1999
  • Hughes H. D., Heath M. E. & Metcalfe D."Forrajes" Compañía Editorial Continental. 1966

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.