Fando y Lis

Infotaula de pel·lículaFando y Lis
Fitxa
DireccióAlexandre Jodorowsky Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJuan López Moctezuma Modifica el valor a Wikidata
GuióFernando Arrabal i Alexandre Jodorowsky Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRafael Corkidi Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorABKCO Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena1968 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enFando and Lis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema fantàstic Modifica el valor a Wikidata
Temadefecte, comportament errant, amor romàntic, vida i mort i relació íntima Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatFando and Lis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0061643 FilmAffinity: 561265 Allocine: 10454 Rottentomatoes: m/fando_and_lis Letterboxd: fando-and-lis Allmovie: v139531 TMDB.org: 33257 Modifica el valor a Wikidata

Fando y Lis és una pel·lícula mexicana dirigida per Alejandro Jodorowsky, que va ser estrenada en 1968 i va significar el seu debut com a director cinematogràfic a Mèxic. Va ser realitzada en blanc i negre entre juliol i setembre de 1967, durant els caps de setmana, amb un pressupost modest. Ha estat considerada surrealista i eròtica.[1][2]

D'altra banda la cinta va ser molt coneguda pel fet que va causar gran polèmica al moment de la seva estrena a Acapulco, ja que part del públic va reaccionar violentament al seu contingut, i personatges del cinema mexicà van demanar la censura i expulsió del país a l'autor.[3]

Antecedents

La cinta està basada en l'obra de teatre homònima de Fernando Arrabal, escrita en 1955. Raval, Jodorowsky i Roland Topor -dibuixant, pintor i escriptor-, radicats a París, van fundar el Moviment Pànic, sobre idees bàsiques d'integrar tot en qualsevol forma d'art, incloent tres ingredients bàsics: eufòria, humor i terror.

Quan Jodorowsky s'instal·la a la Ciutat de Mèxic, en 1959, comença a presentar i dirigir obres de Teatre de l'Absurd i del teatre d'avantguarda, d'autors europeus i mexicans. En 1962 inicia el Grup Pànic de Mèxic, que comença a realitzar una concepció del teatre anomenada Efímer Pànic. Després de presentar un notable Efímer a l'Escola Nacional d'Arts Plàstiques de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic -abans Acadèmia de San Carlos- el dijous 24 d'octubre de 1963, el Grup estableix una presència notable en el teatre i les arts a Mèxic, en tenir una nova actitud i concepció d'integració de totes les arts, i buscar nous espais i formes d'expressió, que influeixen granment a molts autors de les noves generacions. Amb aquests antecedents, realitza després un Efímer a París en 1964, dins d'un Festival de les Arts d'Avantguarda, del qual es va publicar un ampli reportatge en la revista Planéte. Per a la publicació d'una enciclopèdia del teatre, li sol·liciten un text sobre el Teatre Pànic, per la qual cosa al seu retorn a Mèxic expressa la seva pròpia visió de l'activitat pànica, en la seva Filosofia Pànica, escrita en 1964. El seu interès per acostar-se a públics més amplis el porta a buscar el fer cinema, i aconsegueix suport per a la producció de Fando y Lis, el seu primer llargmetratge a Mèxic.

Argument

La pel·lícula és una espècie d'odissea de la parella humana, que narra el viatge que emprenen Fando i Lis a la recerca de la felicitat en una ciutat simbòlica anomenada Tar, on trobaran la pau i l'alegria. No obstant això, han d'enfrontar en el camí realitats, circumstàncies i personatges que es converteixen en reptes, amenaces, confrontacions, aprenentatges, il·luminacions.[4]

La narrativa de la pel·lícula deixa molt a la interpretació del públic, ja que la naturalesa avantguardista i surrealista en què es presenten els esdeveniments de la pel·lícula imiten el funcionament del subconscient.

Repartiment

Estrena i polèmica

La cinta va ser estrenada el 17 de novembre de 1968 durant la XI Ressenya Internacional d'Acapulco. Una part del públic es va sorprendre per les imatges i les idees expressades a la cinta, que els van semblar atrevides, immorals, i alguns van començar a manifestar el seu descontentament amb esbroncs i insults a l'autor, llançant coses a la pantalla en senyal de desaprovació; uns altres abandonant la sala. En acabar la projecció, algunes persones van manifestar el seu repudi a la cinta, entre ells el famós i conegut director de cinema mexicà Emilio Fernández, qui va amenaçar de mort l'autor.[5] El director Roman Polanski, present a la sala, es va aixecar per a dir que no necessàriament agradava o estava d'acord amb la pel·lícula, però que sens dubte defensava el dret de qualsevol autor per a expressar-se amb tota llibertat, i que el que no era acceptable és que als països se censuressin les expressions de l'art i la cultura, com a ell li havia succeït al seu país d'origen.[6]

En la premsa, es van generar comentaris negatius i polèmics, però també alguns personatges molt coneguts del cinema mexicà, van tenir expressions, més que de diferències en concepció i comprensió del cinema, condemnant i censurant a Jodorowsky: entre ells Raúl de Camina i Servando González, i fins i tot algun fins i tot va demanar públicament que s'expulsés del país a Jodorowsky com a estranger indesitjable.

La defensa de la cinta per Polanski (qui va estar en la Ressenya acompanyat per la seva esposa Sharon Tate per a promoure la seva pel·lícula La llavor del diable) va ser decisiva perquè el públic entengués que l'art no deu ser limitat, la qual cosa a més li va donar a Fando i Lis una ressonància internacional, i amb l'escàndol es va despertar l'interès en molts països per veure-la.

En aquells anys, la distribució de pel·lícules a Mèxic estava molt controlada, primer per una censura oficial que retallava parts de les cintes que consideraven no haurien de ser vistes pel públic, i pels grups dominants de productors i distribuïdors comercials. Posteriorment el govern va definir una categoria de "Cinema d'Art" que podria ser exhibit només a les sales específiques per a aquesta classificació, però arreu del país només es va permetre l'existència d'una sola sala per a aquesta mena, la qual cosa implicava una certa forma de censura i d'evitar que certes obres fossin vistes per públics més amplis.

Així, Fando i Lis va estar fora d'exhibició fins a 1972, quan finalment va ser possible la seva estrena comercial, sota la classificació d'autoritzada únicament per a majors de 21 anys. Aquesta estrena oberta es va realitzar el 8 de juny d'aquest any, en l'avui desaparegut Cinema Roble de la Ciutat de Mèxic; llavors ja va tenir bones crítiques i un considerable èxit de públic, atret en molt per la mateixa repressió i censura i els escàndols mediàtics.[7]

Bibliografia

  • García Riera, Emilio. Historia documental del cine mexicano. Vol. XIII, 1966-1967. Guadalajara: Universidad de Guadalajara, 1994, p. 256 al 262. 
  • Jodorowsky, Alexandro. Teatro Pánico.. México: Ediciones Era, 1965. 
  • Rosenbaum, Jonathan. Midnight movies. Da Capo Press, 1991. ISBN 0-306-80433-6. [Enllaç no actiu]

Referències

  1. Montiel Zacarías, Talía. El erotismo en el cine surrealista en México: Los casos de Simón del desierto y Fando, 9 febrer 2015. 
  2. Huberman, Ariana «Beyond Exotic: Jewish Mysticism and the Supernatural in the Works of Alejandro Jodorowsky.» (en anglès). Latin American Jewish Cultural Production, 36, 2009, pàg. 41.
  3. Rosenbaum, 1992. p.92
  4. Fando y Lis; en busca del paraíso a través de las sombras al bloc multiplemaniacs
  5. Los Escandalosos Fando y Lis, per Rebeca Jiménez Calero
  6. Love from hell, de México con amor, radio.cz
  7. Cronología parcial del cine mexicano (1968-1976)

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!