De família humil va tenir una formació autodidacta. Va treballar com a agent de duanes a Tarragona i Reus.[1] Amb la neutralitat espanyola durant la I Guerra Mundial Fàbregas va iniciar negocis d'exportació de vi i fruits secs. Va ser soci de l'empresa de transports i obres públiques Folch i Fàbregas, i també de la naviliera Fàbregas, Garcia i Mallol, amb Macià Mallol i Pere Garcia.[1] Després es va instal·lar a Barcelona per engegar el 1917 una entitat bancària amb Eduard Recasens: la societat regular col·lectiva Fàbregas i Recasens SRC.[1][2] El 1920 l'empresa es va convertir en el Banc de Catalunya, del qual Fàbregas en fou el primer president i director; tot i que foren Eduard Recasens i el seu germà Francesc els que en gestionaren les operacions principalment.[1]
Fàbregas fou un dels principals filantrops de Reus, ja que feu diverses donacions en benefici de la cultura. Entre les més importants destaca la donació de l'edifici social al Centre de Lectura de Reus, un palauet al nucli de la ciutat que havia comprat als marquesos de Tamarit i que l'entitat cultural en va prendre possessió el 1921,[8] i de l'Institut de Puericultura de Reus.[4]
A Barcelona, el 1917 Fàbregas va dotar del finançament necessari per començar l'empresa teatral de Josep Canals que esdevindria la més estable del teatre català dels anys vint actuant al Teatre Romea.[1]
Una placa i un bust el recorda a les escales d'accés a la biblioteca del Centre de Lectura. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer i una plaça[9]
↑Navais, J.; F. Samarra. "La Segona República i la guerra civil" A: Història general de Reus, vol. IV. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 158. ISBN 8489688214
