Euphorbia peplus |
|
|
|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Malpighiales |
Família | Euphorbiaceae |
Tribu | Euphorbieae |
Gènere | Euphorbia |
Espècie | Euphorbia peplus L., 1753 |
|
|
|
Sinònims |
Tithymalus peplus (L.) Hill (1768)
Esula peplus (L.) Haw. (1812)
Keraselma peplus (L.) Raf. (1838)
Euphorbion peplum (L.) St.-Lag. (1880)
Galarhoeus peplus (L.) Prokh. (1941).
- Euphorbia peplus var. minima:[2]
Euphorbia peploides Gouan (1764)
- Euphorbia peplus var. minor Willd. (1806)
- Euphorbia pusilla Lag. (1816)
- Euphorbia peplus var. peploides (Gouan) Vis. (1852)
- Tithymalus peploides (Gouan) Klotzsch i Garcke (1860)
- Euphorbia peplus var. maritima Boiss. in A.P.de Candolle (1862)
- Esula peploides (Gouan) Fourr. (1869)
- Tithymalus peplus subsp. maritimus (Boiss.) Soják (1972)
- Tithymalus peplus subsp. peploides (Gouan) Soják (1972)
- Euphorbia peplus var. peplus:[3]
Tithymalus rotundifolius Lam. (1779)
- Euphorbia oleracea Pers. (1806)
- Euphorbia rotundifolia (Lam.) Loisel. (1809)
- Esula minima Haw. (1812)
- Euphorbia minima (Haw.) Mart. (1814)
- Esula rotundifolia (Lam.) Gray (1821)
- Keraselma oleraceum (Pers.) Raf. (1838)
- Keraselma reniforme Raf. (1840)
- Euphorbia chamaepeploides Lotsy (1895)
- Euphorbia pusillima Post (1895)
- Euphorbia calabrica Huter, Porta i Rigo (1907)
- Tithymalus peplus subsp. calabricus (Huter, Porta & Rigo) Soják (1972)[4][5]
|
---|
|
- Euphorbia peplus var. minima DC. in J.B.A.M.de Lamarck & A.P.de Candolle (1805)
- Euphorbia peplus var. peplus
|
Euphorbia peplus és una espècie de fanerògama pertanyent a la família de les euforbiàcies d'àmplia distribució en Macaronèsia i la regió mediterrània. Es tracta d'una planta erecta, sense pèls, de color verd-groguenc que assoleix els 10 a 50 cm d'alt. La tija és en general molt ramificada, amb les branques ascendents, densament folioses. Presenta làtex blanc.
Les fulles de la tija són alternes, sobre prims pecíols, de 0,3 a 1 cm de llarg, làmines amplament obovades a espatulades de 0,5 a 3 cm de llarg per 0,4 a 1,2 cm d'amplària, amb l'àpex obtús o emarginat (amb una depressió al mig), la vora sencera, la base atenuada, de consistència prima. Les fulles de la base de la inflorescència són semblants a les de la tija, però oposades o verticilades amb tendència a anar fent sèssils (més curtes i amples i en general de menys dimensions) a mesura que s'apropen a l'àpex de la planta. La inflorescència amb 2 a 4 ràdis primaris, subdividint diverses vegades en forma més o menys dicotòmica, flors reduïdes a ciati (inflorescències especials del gènere Euphorbia, que semblen una flor). L'involucre del ciati és campanulat, d'1 a 1,5 mm d'alt, glàndules 4, amples, sense apèndixs petaloides, però estirats a pics a manera de fins i relativament llargs corns. Els ciatis es disposen en cimes terminals dicotòmiques, umbel·liformes. Les flors masculines representades per 10-15 estams. El fruit és una càpsula sense pèls, globosa, trilobada, d'uns 2 mm d'alt, amb una quilla gairebé alada al dors de cada lòbul, estils molt curts, profundament bilobats, llavors oblongues, gairebé hexagonals, blanquinoses amb depressions de color cafè, d'1 a 1,5 mm de llarg, cadascuna de les dues cares interiors amb una sola depressió longitudinal, mentre la quatre cares restants (dos laterals i dos exteriors) presenten tres o quatre depressions més o menys circulars o lleugerament allargades, disposades en fileres longitudinals, carúncula cònica, de color blanc.
Referències
Enllaços externs
Bases de dades taxonòmiques | |
---|