Els eumetazous (Eumetazoa, gr. 'animals autèntics') són un grup format per tots els animals tret de les esponges, els placozous i altres animals poc coneguts. Es caracteritzen per la cooperació entre cèl·lules, ja que permet parlar de manera inequívoca d'individus proveïts de teixits, i d'un embrió que passa per una fase de gastrulació. Aquest clade conté els ctenòfors, els cnidaris i els bilaterals. La pertinença dels mesozous i els placozous està encara en qüestió.
S'han especulat que les esponges i els eumetazous evolucionaren separadament d'organismes unicel·lulars, cosa que voldria dir que el regne animal no forma un clade (un grup d'organismes que comparteixen un ancestre comú). No obstant això, estudis genètics i algunes característiques morfològiques, com la presència comuna de coanocits, dona suport a un origen comú.[1]
Els eumetazous són el grup més gran d'animals de la classificació en cinc regnes de Lynn Margulis i K. V. Schwartz, la qual inclou els radiats i els bilaterals, és a dir, tots els animals tret de les esponges, els placozous i els mesozous.[2] Quan es tracta Eumetazoa formalment com un tàxon, generalment rep el rang de subregne. El nom Metazoa també ha estat utilitzat per a referir-se a aquest grup, encara que es refereix més aviat a tot el regne animal. Moltes classificacions no inclouen el subregne Eumetazoa.
La hipòtesi més acceptada actualment, basada en dades moleculars (principalment les seqüències de rRNA 18S), divideix els bilaterals en els quatre grups següents: deuteròstoms, ecdisozous, lofotrocozous i platizous (de vegades inclosos dins dels lofotrocozous). Els tres últims grups són coneguts conjuntament com a protòstoms.[3]
No obstant això, molts escèptics destaquen les dificultats i les inconsistències associades a les noves dades. Claus Nielsen, professor d'embriologia evolutiva d'invertebrats de la Universitat de Copenhaguen, encapçala un dels punts de vista alternatius més importants basats en l'evidència morfològica. En l'obra Animal Evolution: Interrelationships of the Living Phyla (2001), manté les divisions tradicionals de protòstoms i deuteròstoms.
Orígens evolutius
S'ha suggerit que un tipus de rellotge molecular i una aproximació a la interpretació del registre fòssil situen els orígens evolutius dels eumetazous en l'Ediacarià.[4] No obstant això, és probable que els primers eumetazous no deixessin una empremta fòssil, i altres interpretacions dels rellotges moleculars suggereixen la possibilitat d'un origen anterior.[5] Els descobridors de Vernanimalcula el descriuen com un fòssil d'un bilateraltriblàstic que va sorgir a l'acabament de la glaciació Marinoana, abans del període Ediacarià, cosa que implica un origen fins i tot anterior dels eumetazous.[6]
Filogènia
Aquesta és la filogènia d'acord amb les anàlisis genètiques:[7]
↑Blair, J. E.; Hedges, S. B. «Molecular clocks do not support the Cambrian explosion». Molecular biology and evolution, 22, 3, 2005, pàg. 387–390. DOI: 10.1093/molbev/msi039. PMID: 15537810.(anglès)
.svg){kind=icon}
