Eudòxia Lascarina Assanina, en grec medieval Ευδοκία Λασκαρίνα Aσανίνα, Eudokia Laskarina Assanina, (Nicea, 1248 - Saragossa? 1311) fou princesa romana d'Orient, més coneguda a la Corona d'Aragó com a Irene Lascarina.
Família
Fou la quarta filla de l'emperador de Nicea Teodor II Làscaris i de la seva dona, la princesa Helena de Bulgària. Era germana de la princesa Maria Lascarina i del futur emperador Joan IV Ducas, successor del seu pare. A continuació es mostren els seus ancestres:[1]
Per ordre de l'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg, es va casar el 25 de juliol del 1261 amb el comte Guillem Pere de Ventimiglia (1230-1283). La unió d'ambdós formà la poderosa família Làscaris de Ventimiglia. Els seus fills foren:
Biografia
Passà la infància amb la seva família com a princesa de Nicea fins que es va casar amb el comte de Ventimiglia. Mort el seu marit el 1282, aleshores fou acollida, juntament amb els seus cinc fills i la seva aviastra Constança de Sicília, a la cort de Jaume I, que li atorgà rendes al Regne de València i poders sobre el Call de Barcelona. Tenia la residència a Xàtiva, però ben sovint feia estades a Saragossa i a Castella, on viatjava en missions diplomàtiques al servei del rei Jaume el Just. Quan comptava aproximadament 50 anys, el 1296, va fundar un convent de monges clarisses i el Santuari de la Mare de Déu de la Serra (Montblanc)[2] on va ingressar-hi fins al 1306. Abans de marxar, però, va donar una imatge italiana policromada de la Verge que encara es pot admirar avui dia. Poc després va morir i va ser enterrada al convent del dominics de Saragossa.
Referències
Bibliografia
- Grau i Pujol, J. M. et altres. El Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc (1906-2006). Història d'una devoció. Valls. Cossetània Edicions, 1996.
- «Centro Studi Ventimigliani».[Enllaç no actiu]
