Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Estroncianita

Infotaula de mineralEstroncianita

Estroncianita d'Eslovàquia
Fórmula químicaSrCO₃
EpònimSròn an t-Sìthein Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSròn an t-Sìthein Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed.5.AB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/A.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana14.01.03.03
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·líprismàtic, acicular, pseudohexagonal, columnar a fibrós, granular, massiu
Estructura cristal·linaa = 5.1 Å, b = 8.4 Å, c = 6.0 Å; Z = 4
Grup puntualortoròmbica - dipiramidal
Massa molar147.63 g
Colorblanc, gris, groc, verdós, rosa, violeta
Maclesmolt comunes, generalment en contacte, rarament penetració, també repetides
Exfoliaciógairebé perfecta {110}, pobre {021}
Fracturadesigual a semiconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica3,74 a 3,78 Les peces transparents són més pesants que les altres
Densitat3,7
Propietats òptiquesbiaxial(-)
Índex de refracciónα = 1.52, nβ = 1.66, nγ = 1.67
Birefringència0,15
Angle 2Vmesurat 7°, calculat: 12° a 8°
Fluorescènciagairebé sempre fluorescent
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolStr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'estroncianita (en anglès strontianita)[2] és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descoberta l'any 1791 per Friedrich Gabriel Sulzer, i rep el seu nom de la localitat de Strontian (Escòcia). És l'anàleg d'estronci de la witherita. Pertany al grup de l'aragonita de minerals.[3]

Característiques

L'estroncianita, o carbonat d'estronci, és un mineral normalment de color blanc, verdós o groguenc. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i generalment es presenta en formes fibroses massiva, però de vegades apareix formant cristalls prismàtics curts o llargs. La seva duresa és de 3,5 a l'escala de Mohs. És soluble en àcids diluïts, presentant efervescència.

Fluorescència

L'estroncianita és gairebé sempre fluorescent, i emet fluorescència de color blanc groguenc brillant sota l'ona curta, ona mitjana i la radiació d'ona llarga ultraviolada. La majoria de les estroncianites tenen forta fosforescència de color blanc groguenc després de l'exposició a les tres longituds d'ona. De vegades és també termoluminescent.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estroncianita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Es tracta d'una important matèria primera per a l'extracció de l'estronci. És l'anàleg d'estronci de la witherita.

Formació i jaciments

Es troba en filons hidrotermals de baixa temperatura i en sediments calcaris i argilosos, i com a mineral de ganga als filons de sulfurs. Es troba juntament amb barita, calcita, celestina, harmotoma i sofre.[5] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera de Cal Marçà (Castellfollit de Riubregós, Anoia)[6] i a la mina La Oriolana (Busot, Alacantí).[7]

Varietats

L'emmonita és l'única varietat s'estroncianita coneguda. Es tracta d'una varietat càlcica gens estranya, ja que és habitual que l'estroncianita presenti un contingut menor de calci. La seva fórmula és (Sr,Ca)CO₃, i és originària del mont Großkogel, Tirol, Àustria.[8]

Referències

  1. «Strontianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 24 juny 2014]. 
  3. «Aragonite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
  4. The Mineralogical Record (2006) 37-1:44
  5. «Strontianite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 15 juliol 2014].
  6. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 5 febrer 2024]. 
  7. «Mina La Oriolana». MTI Minas Comunidad Valenciana. [Consulta: 5 febrer 2024].
  8. «Emmonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
Kembali kehalaman sebelumnya