L'estil Borre és una etapa dels estils de decoració zoomòrfica vikinga que deu el nom a un vaixell funerari trobat al cementeri viking de Borre, a Noruega.[1] L'estil Borre substituí l'estil Oseberg i fou parcialment coetani del Jelling. Aparegué a mitjan s. IX i continuà en ús fins al final del s. X.
L'estil es caracteritza per un patró de trenat en les línies, semblant a les baules d'una cadena, que formen figures simètriques. El motiu més característic és la trena anellada, que consisteix en dues bandes trenades amb cèrcols als punts d'unió.[1] També hi apareixen bèsties amb urpes prènsils. Les peces tenen més finesa en la tècnica de filigrana i granulació. A més d'en Borre (sobretot en peces de regnes de cavall), també hi ha importants exemples de fermalls a Dinamarca i Suècia. L'estil s'estengué a les illes britàniques, on aconseguí prou popularitat. A l'illa de Man hi ha algunes pedres monumentals d'aquest estil, igual que a Gran Bretanya i Irlanda.
Les etapes d'ornamentació zoomòrfica de l'època vikinga es cataloguen en aquests estils successius: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen, Ringerike i Urnes.[2]