Esther Antich Sariol

Esther Antich Sariol

Biografia
Naixement	1892 Barcelona
Mort	16 novembre 1972 (79/80 anys) Barcelona
Directora Consejo Nacional de la Infancia Evacuada
1938 – 1939 Nomenada per: Segundo Blanco González
Dades personals
Formació	Escola Normal de Barcelona (–1910)
Activitat
Ocupació	pedagoga
Ocupador	Consejo Nacional de la Infancia Evacuada (1938–1939) Ajuntament de Barcelona (1927–1938) UNESCO
Membre de	Lyceum Club (Barcelona) (1931–1939) Unió General de Treballadors Confederació Nacional del Treball Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament
Família
Pare	José Antich i Subirana
Germans	Ismael Antich Sariol

Esther Antich i Sariol (Barcelona, 1892-1972) fou una professora i pedagoga catalana, directora general de Primer ensenyament durant el Govern de la Segona República espanyola, entre 1938 i 1939.^[1]

Biografia

Filla de José Antich, un metge i pensador llibertari, membre de l'Ateneu Barcelonès i autor d'una biografia de Francesc Ferrer i Guardia.^[2][3] El seu germà, Ismael Antich, fou un farmacèutic^[4] i traductor. Va fer una traducció de Crim i Càstig al castellà directament del rus,^[5] entre moltes altres.^[6]

Esther Antich va estudiar a l'Escola Normal de Mestres, i va començar la seva trajectòria professional com a professora en un institut de Vilanova.^[7]

El 1927 es va incorporar a l'equip de pedagogs de l'Ajuntament de Barcelona.^[1] El 1931 fou nomenada secretària del departament tècnic de cultura de l'Ajuntament, dins l'equip de Manel Ainaud,^[8] on entraria en contacte amb altres col·laboradors d'Ainaud com Ventura Gassol, Pere Bohigas Tarragó, Miquel Llor, Francesc Folguera, Antoni Gelabert, Artur Martorell i Pere Vergés, entre d’altres.^[9]

Antich fou membre del Lyceum Club de Barcelona, un club de dones fundat el 1931 que responia a la necessitat de moltes dones, intel·lectuals, escriptores i artistes, de construir institucions i espais culturals, educatius i polítics on compartir, fer visible i discutir inquietuds i experiències específiques.^[10][11] També fou membres de la Secció de Mestres del Sindicat de l’Ensenyament i Professions Liberals de la CNT.^[12]

Directora General de Primera Enseñanza

El 1938 fou nomenada directora General de Primera Enseñanza del govern de la Segona República espanyola, en l'etapa de Juan Negrín,^[1] sota les ordres de Segundo Blanco.^[13] La Direcció General depenia del Ministerio de Instrucción Pública.^[14]

Una de les seves primeres tasques com a directora fou reestructurar el departament, suprimint la delegació de Catalunya (ja hi havia el govern de la República, en aquell moment) i creat dues noves grans delegacions estatals, una per Llevant (dirigida per José Villora) i una altra a Madrid (dirigida per Francisco Rojas i posteriorment per José Conrado Menéndez).^[14]

Com a directora general, també dirigí el Consell Nacional de la Infància Evacuada (CNIE) des d'on va gestionar les colònies infantils durant els anys de la guerra, per tot el territori estatal i a l'estranger.^[3][14]

Segons el llibre Memòries sentimentals de Francesc Pujols, el filòsof es va enamorar platònicament d'ella després d'una trobada efímera l'estiu de 1938 a S'Agaró.^[1][15]

El 1939 el CNIE va anant perdent capacitat de gestió progressivament.^[14] Al finalitzar la guerra, fou ella qui va facilitar la fugida de diversos intel·lectuals cap a França en un bibliobús.^[3][16]

El 21 de gener de 1939 va marxar a França per la Jonquera.^[17] Primer es va exiliar a Mèxic i posteriorment va tornar a Europa, establint-se a França. Va viure a Tolosa de Llenguadoc, Marsella (1942), Lió (1945) i a París (1947?).^[17] Durant els seus anys a l'exili va formar part de la Comissió de Cultura del Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat (1945), va ser Membre del Comitè a França de la Creu Roja Republicana espanyola (1950) i Membre del Consell Consultiu d'ERC (1952).^[17] A nivell professional, va reballar en temes d'educació a la seu de la UNESCO, a París.

No tornaria a Barcelona fins el 1964, quan fou indultada pel franquisme.^[1] Moriria a la seva ciutat natal el 16 de novembre de 1972.^[17]

Referències

1. Geli, Carles «Les confessions eròtiques de Francesc Pujols». El País [Barcelona], 10-02-2021. ISSN: 1134-6582.
2. G. Padrós, Alba «Un germen de liberación, José Antich i Subirana i el projecte educatiu de Francesc Ferrer i Guàrdia». I Simposi internacional 120 anys de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, 2021.
3. Alcoberro, Ramon. «Tremoleu, torna Francesc Pujols!» (en catalan). El Temps, 22-01-2022. [Consulta: 4 octubre 2024].
4. «Història de la Farmàcia Prat». [Consulta: 4 octubre 2024].
5. Correctores, Unión de. «Informe: Traducciones de Crimen y castigo, de Dostoievski» (en castellà), 22-08-2024. [Consulta: 4 octubre 2024].
6. «Antich, Ismael» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya, 2024. [Consulta: 4 octubre 2024].
7. Rovira, Francesc X. Puig «L'ensenyament a Vilanova durant la guerra civil (1936-1939)». Miscel·lània penedesenca, 1993, pàg. 349–408. ISSN: 2385-3409.
8. «Comisión Municipal Permanente. Cultura» (en castellà). Gaceta Municipal de Barcelona, 09-02-1931.
9. Ainaud de Lasarte, Josep M. «En el centenari de Manuel Ainaud». Serra d'Or, 1-1986, pàg. 30.
10. «El Lyceum Club de Barcelona». Web. Institut Català de les Dones. [Consulta: 8 setembre 2013].
11. «María José González Madrid. El Lyceum Club De Barcelona.». Duoda, Investigació de dones de la Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 26 abril 2024].
12. Garelik, Susana «El laboratori d’experimentació de la casa del Marquès». Exposició. Ajuntament del Masnou Diputació de Barcelona, 2023.
13. Gaceta de la República, nº 100, de 10/04/1938, p. 200.
14. Crego Navarro, Rosalia. Las colonias escolares durante la Guerra Civil (1936-1939) (en castellà). Madrid: Espacio, Tiempo y Forma, 1989, p. 299-332. 
15. «La meva carn que tu encenies» (en catalan). [Consulta: 4 octubre 2024].
16. Ballbona, Anna. «La fugida dels escriptors - 17 febrer 2014». El Punt Avui, 17-02-2014. [Consulta: 4 octubre 2024].
17. Marquès, Fons Salomó «Fitxa d'Ester Antich Sariol». Universitat de Girona, 07-07-2021.

Bibliografia

• ROSALÍA CREGO NAVARRO La colonias escolares durante la Guerra Civil
• Fabre, Jaume. La Contrarevolució de 1939 a Barcelona : els que es van quedar (tesi). Bellaterra: UAB, 2002.