Esteve Fusté i Subirats

Esteve Fusté i Subirats

Biografia
Naixement	1884 Tortosa (Baix Ebre)
Mort	23 juny 1972 (87/88 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	compositor, violinista
Gènere	Sardana

Esteve Fusté i Subirats (Tortosa, 1884 - Barcelona, 23 de juny de 1972) va ser un violinista, compositor i músic català. També va exercir ^[1] de director d'orquestra.

Va començar els seus estudis musicals de la mà del seu pare i dels mestres de capella de la Catedral de Tortosa. Aviat es va traslladar a Barcelona i entrà al Conservatori del Liceu, on fou deixeble de Domènec Sánchez Deyà. Sent molt jove encara, va ocupar la plaça de violí concertino dels principals teatres de Barcelona. Entre 1907 i 1914 va realitzar una gira per l'estranger (interrompuda per la Primera Guerra Mundial), actuant a París, Lió, Bordeus, Dijon, Nimes, Berna… Va ser director de l'Orquestra Excelsior's Jazz. Posteriorment es va dedicar a la composició. Aconseguí un èxit amb la cançó Háblame de amores, premiada al concurs de la "Unión de Autores Andaluces", i enregistrada per dues figures com Conchita Supervia i Victòria dels Àngels. El 1965 va guanyar el segon premi^[2] per a nadales infantils amb lletra catalana, al concurs organitzat per Ràdio Nacional d'Espanya.

Obra musical

• Háblame de amores (1950), amb lletra de Franco de Rioja (enregistrada)
• La nit de Nadal (1965), nadala amb lletra de Francesc Vila
• Pandereta andaluza (1932), amb lletra de Justino Ochoa (enregistrada)
• Passionera, sardana^[3]
• Phrases dorées, vals per a quartet de corda
• Sérénade-Idylle (1927), per a piano o arpa, violí i violoncel
• Música lleugera: Sabor de España (1917, pasdoble amb lletra de Franco de Rioja); Morena y Sevillana (1926, pasdoble enregistrat); Córdoba (1928, pasdoble); En pensant à Schumann (1928); Iberia (1933, pasdoble); Sentimiento andaluz (1933, pasdoble); Belleza española (1936, pasdoble); Mecachís, que guapo soy (schotisch, 1940); Barcino (pasdoble); Ensueños vieneses (vals); El más castizo (schotisch); Quere gitano (pasdoble); Révélation (vals lent); Revoltosa (ranxera); Rioja; ¿Se marea Vd.? (schotisch); Sol de Triana (pasdoble amb lletra de Franco de Rioja); El vals de moda; Vuelve a España ^[4]

Enregistraments

• Háblame de amores: Conchita Supervia. Háblame de amores. Barcelona: Transcoeanic & Co, 1932?.  («Reproducció».)
  • Victoria de los Ángeles (veu); Moore, Gerald (piano). Háblame de amores. Barcelona: Gramófono Odeón, 1950.  («Reproducció».)
  • Victoria de los Ángeles. The Art of Victoria de los Angeles, live & studio recordings, 1949-1955. Istituto Discografico Italiano, 2005.  DC
  • Orquesta Sinfónica de Barcelona. Fiesta andaluza. Barcelona: Vergara, 1961.  LP
• Mecachís, que guapo soy: Orquesta española Granada. Mecachís, que guapo soy. Barcelona: Compañía del Gramófono Odeón, 1940. 
• Morena y sevillana: Orquesta Demon's Jazz. Morena y sevillana. Barcelona: Compañía del Gramófono, 1929.  («Reproducció».)
• Pandereta andaluza: Conchita Supervia; Vallribera, Pere (piano). Pandereta andaluza. Barcelona: Odeón, 1932. 
• Sabor de España: Tani Scala et son Orchestre Espagnole. Sabor de España. França: Odeon, 1959.  («Reproducció».)

Referències

1. «Necrológicas». La Vanguardia Española, 24-06-1972.
2. «Fallo del concurso de canciones infantiles». A.B.C., 18-11-1965, pàg. 83.
3. «Sardanes d'Esteve Fusté, al web "Boig per la sardana». [Consulta: 4 març 2016].
4. «Obres d'Esteve Fusté al web del CCUC». [Consulta: 4 març 2016].