Esteban Areta Vélez, també conegut com a Areta II, (Pamplona, 14 d'abril de 1933 - Sevilla, 9 de juliol de 2007) fou un futbolista navarrès de les dècades de 1950 i 1960.
Trajectòria
Fou membre d'una gran dinastia de futbolistes. El seu pare fou porter del CA Osasuna i els seus tres germans també es dedicaren al futbol. El germà gran, Serafín Areta jugà a l'Athletic Club vuit temporades,[1] José Luis Areta jugà al Sevilla FC cinc temporades,[2] i el germà petit, Jesús Mari, jugà a segona divisió a Osasuna i Mestalla.[3]
Començà a jugar a la seva ciutat natal, al Luchana i més tard a l'Oberana, a primera regional, des d'on ingressà a CA Osasuna. El 1951 fitxà pel Reial Oviedo, que jugava a Segona Divisió, assolint l'ascens a primera.[4] El 1954 fitxà pel FC Barcelona, on jugà durant dues temporades. Disputà 30 partits i va marcar 15 gols. A més, fou l'autor del primer gol del club a la Copa de Fires enfront de la selecció de Copenhaguen, competició que acabaria guanyant el club.[5]
La següent temporada jugà al València CF[6] i el 1957 arribà al Reial Betis, club on passà la major part de la seva carrera professional. Arribà amb el Betis a segona, assolint la primera temporada l'ascens. Areta començà jugant de davanter, i en aquest club va anar endarrerint la seva posició fins a acabar com a lateral esquerre. La seva etapa al Betis finalitzà el 1964. El 1961 havia estat internacional amb Espanya en un partit enfront l'Argentina.[7] Acabà la seva carrera al Cadis CF.[8]
Un cop retirat, romangué lligat al Betis com a entrenador del filial, segon entrenador i puntualment màxim responsable del primer equip.[9]
Palmarès
- FC Barcelona
Referències
Enllaços externs
