L'Estat de Bombai fou un estat de l'Índia que va existir fins a la seva partició segons criteris lingüístics en els dos estats de Maharashtra i Gujarat (1 de maig de 1960).
La superfície de l'estat era de 494.358 km² i la població de 48.264.622 (estimació del 1956 segons el cens de 1951). El 1951 parlaven urdú a l'estat el 5,5% de la població.
Història
Aquest estat va derivar de l'antiga presidència de Bombai, una entitat creada sota domini britànic. El 1937 la presidència va agafar el nom de Província de Bombai. L'agost de 1947 amb la independència, els principats indígenes de Gujarat i Dècan foren incorporats a la província que fou reanomenada Estat de Bombai. L'1 de novembre de 1956 es va produir una reorganització administrativa i hi foren incorporats els territoris de llengua marathí de Marathwada abans dependents de l'Estat de Hyderabad, de Vidarbha, abans a Madhya Pradesh, i de Saurashtra i Kutč. mentre l'extrem sud, de llengua kannada, fou incorporat a Karnataka. L'estat va conservar el nom però fou anomenat sovint com Maha Dwibhashi Rajya, el "Gran estat bilingüe".
Van sorgir moviments per la separació entre gujaratis i marathis: el Mahagujarat dirigit per Shri Indubhai Yagnik fou el principal a Gujarat. A territori de llengua marathí la reclamació va esdevenir violenta, i l'1 de maig de 1960 es va decidir separar l'estat en dos: Maharashtra i Gujarat.