Estaron

Estaron

Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 31′ 49″ N, 1° 11′ 27″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	la Guingueta d'Àneu
Població humana
Població	16 (2023)
Geografia
Altitud	1.057,7 m
Identificador descriptiu
Codi postal	25595
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25903000700
Codi IDESCAT	2590310007500

Estaron és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme d'Escaló.

El poble té l'església parroquial de Sant Sebastià, actualment sense rector propi, regida des de la parròquia de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu.

Etimologia

Segons Joan Coromines,^[1] Estaron, com Estaon i el segon component de Castell-estaó, és un dels topònims pirinencs d'origen llatí. Està format a partir de l'arrel statione (parada).

Geografia

Estaron és, de fet, fora de la Vall d'Àneu, tot i que per la seva adscripció municipal, hi pertany. Parroquialment, depenia de l'església d'Aidí, del terme de Llavorsí.

El poble d'Estaron

Les cases del poble^[2]

Casa Agneta Casa Barbó Casa Bardina Casa Blanquina Casa Borrut

Casa Coixet Casa Dominicia Casa l'Estrany L'Estudi Casa Fónte

Casa Gandumba Casa Marineta Casa Maçanet Casa Músic nova Casa Músic vella

Casa Perot Casa Primora Casa Pubill Casa Dios Casa Teixidor

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Staron declara^[3] 4 focs laics (uns 20 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Estaron. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada dalt d'un turó escarpat pel costat sud. La combaten tots els vents, excepte els de l'est. El clima hi és fred, i produeix reumes i pulmonies. Tenia en aquell moment 17 cases i l'església de Sant Sebastià, annexa a la d'Aidí. Hi ha diverses fonts d'aigües fluixes, no gaire bones. La terra és muntanyosa, quasi tota de roca, fluixa i dolenta; cap al nord, oest i est hi ha muntanyes molt altes, que dominen el poble. S'hi collia blat, sègol, ordi, llegums i hortalisses. S'hi criava bestiar de diverses menes, i hi havia caça de llebres i perdius. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 54 ànimes (habitants).

Referències

1. Coromines 1995.
2. Montaña 2004.
3. Joan Guida, Esteve, batlle, Casa de Mora i Casa Peiró. Iglésias 1932, p. 87.
4. Madoz 1845.

Bibliografia

• Barbal, Maria. «Estaron». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
• Coromines, Joan. «Estaron». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Escaló». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs

• Pàgina web del poble Arxivat 2011-01-06 a Wayback Machine.