L'establiment d'art de Josep Monter va aparèixer a Barcelona l'any 1857[1] en un local del carrer dels Banys Nous. Fou un local d'exposició d'obres d'artistes barcelonins del segle xix. Entre l'any 1867 i el 1868 es va traslladar al número 10 del carrer d'Escudellers fins que va tancar les seves portes l'any 1881.[2]
Descripció
Als seus inicis es va dedicar a la venda de marcs i motllures, com indiquen les guies comercials «Establecimiento de Marcos dorados». Aviat va distribuir estampes, fotografies i va permetre l'arribada d'alguns dels millors gravats francesos — com els de la casa Adolphe Goupil — i anglesos de l'època. A part d'això, també va dedicar un espai de l'establiment a l'exposició d'obres d'artistes destacats de la Barcelona del moment.
Van ser quatre els comerciants que van decidir apostar de manera ferma i continuada per la venda i exposició d'obres d'art: a més de Josep Monter, hi ha Francesc Bassols, Francesc Vidal i Joan Parés.[2] Els establiments de Cristina Picarin, de Mercedes Vitajelin o de Domingo Vinyals també oferien un espai d'exposició als artistes de l'època.[3][4] Fet important en el món de l'art barceloní, ja que a part de les exposicions oficials i, abans de la creació de les galeries d'art, els pintors i els escultors no comptaven sinó amb les vitrines dels locals d'algun fotògraf, d'establiments de decoració o bé de botigues de marcs, motllures i làmines per donar sortida a la seva obra.
El fundador:Josep Monter
La vida de Josep Monter es presenta com una incògnita per desxifrar. Malgrat que hi ha abundants notícies sobre l'establiment d'art, no succeeix el mateix amb els apunts biogràfics de Monter.
Certament sabem que es va casar amb Elena Bornberg amb qui va tenir un fill, Josep.[5] El fet que aquest es digués igual que el pare ens indica que era el primogènit de la família. Així, durant la dècada dels 60 i primers 70 Josep Monter va dirigir el negoci sol, fins que el fill va tenir prou edat per entrar a la botiga a ajudar el pare.
Josep Monter va morir abans de 1881 i el seu fill va seguir amb el negoci de l'establiment d'art. Tot i que no s'ha trobat la documentació necessària per certificar la mort del pare, sí que ha estat possible aconseguir la del fill. Amb aquesta, doncs, s'ha pogut assegurar que Josep Monter fill va morir el 9 d'abril de 1882,[6] any en què torna a aparèixer la «vídua Monter» en premsa, i que tenia com a ofici comerciant, igual que el pare.
Sigui com sigui, tot fa pensar que Josep Monter va morir a finals de la dècada dels 70 i que van ser el fill i la dona els que van continuar el negoci fins que va tancar el 1881[2]
L'empresa
L'establiment d'art de Monter era un espai que actuava com a sala d'exposicions, aparador i venda per tots aquells burgesos que volguessin gaudir de l'art que s'estava fent a Barcelona. D'una banda dedicava un espai del local a l'exposició permanent d'algunes obres d'art que es canviaven molt de tant en tant, d'altra banda, l'establiment va celebrar dues exposicions esporàdiques en les quals es dedicà tot l'espai de la botiga a la mostra d'obres d'art.
Els quadres solien ser de dimensions reduïdes, especialment pensats per a la decoració de sales i gabinets, sempre pensant en el seu principal client, la burgesia. La fama i qualitat dels pintors que exposaven era variada, hi havia artistes de la talla de Modest Urgell i Joaquim Vayreda, i d'altres no tan coneguts. Sigui com sigui les exposicions permetien als artistes més reconeguts reafirmar la seva fama, i a aquells de menys renom – o als que començaven en el món de la pintura- donar-se a conèixer al públic burgès i a la crítica de la Barcelona del XIX. Artistes com Antoni Caba i Casamitjana,[7] Ramon Duran[8] o Josep Serra i Porsón[9] solien exposar de forma permanent. Per tal de donar sortida a les obres - en especial d'aquells autors menys coneguts- i facilitar-ne la seva venda, les exposicions s'organitzaven amb la base econòmica d'accions numerades que donaven dret a diferents invitacions i al sorteig de lots. El guanyador podia reclamar una obra del mateix valor proporcional que el premi que havia obtingut.
Recull d'obres
A part de les obres exposades de forma permanent de pintors com Josep Llovera i Bufill o Joan Parera, Monter va celebrar dues exposicions importants de les quals tenim constància per uns catàlegs que encara avui dia es conserven. La primera celebrada del 12 al 24 de desembre de 1873 i l'altra que ocupà del 10 al 25 de gener del 1876.[10]
Catàleg de l'exposició del 12 al 24 de desembre del 1873
↑Guies comercials: El Consultor, Nueva Guía de Barcelona,1857 (ARDIACA)
↑ 2,02,12,2Ricard Bru i Isabel Fabregat “Visitant exposicions. Primeres galeries i espais d'art de Barcelona (1850-1910)” a Mª Teresa Sala (coordinadora), Pensar i interpretar l'oci: passatemps, entreteniments, aficions, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, pàgines 168 i 169.
↑Vol VI d'Història de l'art Català. Barcelona, edicions 62, 1983. Del Neoclacisime a la Restauració (1808-1888)
↑Índex de defuncions 1882, llibre 654. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
↑En el certificat de mort també hi constava el motiu d'aquesta: febre eclèctica; el lloc on vivia: carrer escudellers 10; els anys que tenia: 23; i l'estat civil: solter (Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona)
Bru, Ricard. «Visitant exposicions. Primeres galeries i espais d'art de Barcelona (1850-1910)». A: Pensar i interpretar l'oci: passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2012. ISBN 9788447536313.* Fontbona, Francesc. la febre d'or, escenes de la nova burgesia. Barcelona: Obra Social La Caixa, 2011.
Fontbona, Francesc. Compilació a cura de Antònia Montmany, Teresa Coso, Cristina López. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938).. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002.* Riquer i Permanyer, Borja de. Història, política, societat i cultura dels països catalans: La consolidació món burgès, 1860-1900. Barcelona: Enciclòpedia Catalana, 1995 - 2008. Vol 14.
Vol VI d'Història de l'art Català: Del Neoclacisime a la Restauració (1808-1888). Barcelona: Edicions 62, 1983.== Referències ==
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!