En matemàtiques , i més específicament en anàlisi funcional i camps relacionats, un espai de Schwartz és un espai funcional
S
{\displaystyle {\mathcal {S}}}
de funcions de decreixement ràpid. Aquest tipus d'espai té la propietat interessant que la transformada de Fourier n'és un automorfisme . Per dualitat, aquesta propietat permet estendre la definició de la transformada de Fourier als elements de l'espai dual de l'espai de Schwartz
S
{\displaystyle {\mathcal {S}}}
, és a dir, a les distribucions temperades .
Aquest espai s'anomena així en honor de Laurent Schwartz , creador de la teoria de les distribucions. Una funció de l'espai de Schwartz es diu a vegades funció de Schwartz .
Una funció gaussiana bidimensional és un exemple de funció de decreixement ràpid, i per tant, un element de l'espai de Schwartz.
Definició
L'espai de Schwartz o espai de funcions de decreixement ràpid
S
(
R
n
)
{\displaystyle {\mathcal {S}}(\mathbb {R} ^{n})}
definit sobre l'espai euclidià
R
n
{\displaystyle \mathbb {R} ^{n}}
és el conjunt de funcions
S
(
R
n
)
=
{
f
∈ ∈ -->
C
∞ ∞ -->
(
R
n
)
∣ ∣ -->
∀ ∀ -->
α α -->
,
β β -->
:
|
|
f
|
|
α α -->
,
β β -->
<
∞ ∞ -->
}
{\displaystyle {\mathcal {S}}\left(\mathbb {R} ^{n}\right)=\{f\in C^{\infty }(\mathbb {R} ^{n})\mid \forall \,\alpha ,\beta :\ ||f||_{\alpha ,\beta }<\infty \}}
on
α α -->
,
β β -->
{\displaystyle \alpha ,\beta \,}
són multiíndexs (conjunts ordenats d'índexs),
C
∞ ∞ -->
(
R
n
)
{\displaystyle C^{\infty }(\mathbb {R} ^{n})}
és el conjunt de funcions reals llises sobre
R
n
{\displaystyle \mathbb {R} ^{n}}
, i
‖ ‖ -->
⋅ ⋅ -->
‖ ‖ -->
{\displaystyle \|\cdot \|}
és una norma definida a partir de la norma del suprem com:
‖ ‖ -->
f
‖ ‖ -->
α α -->
,
β β -->
:=
‖ ‖ -->
x
α α -->
D
β β -->
f
‖ ‖ -->
∞ ∞ -->
=
sup
x
∈ ∈ -->
R
n
|
x
i
1
α α -->
1
… … -->
x
i
m
α α -->
m
∂ ∂ -->
|
β β -->
|
f
∂ ∂ -->
x
j
1
β β -->
1
… … -->
x
j
n
β β -->
k
|
,
{\displaystyle \|f\|_{\alpha ,\beta }:=\|x^{\alpha }D^{\beta }f\|_{\infty }=\sup _{\mathbf {x} \in \mathbb {R} ^{n}}\left|x_{i_{1}}^{\alpha _{1}}\ldots x_{i_{m}}^{\alpha _{m}}{\frac {\partial ^{|\beta |}f}{\partial x_{j_{1}}^{\beta _{1}}\ldots x_{j_{n}}^{\beta _{k}}}}\right|,}
on els nombres
α α -->
i
,
β β -->
j
{\displaystyle \alpha _{i},\beta _{j}}
són enters positius que satisfan:
∑ ∑ -->
i
=
1
m
α α -->
i
=
|
α α -->
|
,
∑ ∑ -->
j
=
1
n
β β -->
j
=
|
β β -->
|
.
{\displaystyle \sum _{i=1}^{m}\alpha _{i}=|\alpha |,\qquad \sum _{j=1}^{n}\beta _{j}=|\beta |.}
Exemples de funcions en
S
(
R
n
)
{\displaystyle {\mathcal {S}}(\mathbb {R} ^{n})}
Si
a
,
n
>
0
{\displaystyle a,n>0\,}
, llavors
x
n
e
− − -->
a
x
2
∈ ∈ -->
S
(
R
)
{\displaystyle x^{n}e^{-ax^{2}}\in {\mathcal {S}}(\mathbb {R} )}
.
Qualsevol funció llisa de suport compacte pertany a
S
(
R
n
)
{\displaystyle {\mathcal {S}}(\mathbb {R} ^{n})}
.
Propietats
S
{\displaystyle {\mathcal {S}}}
és un espai de Fréchet sobre els nombres complexos
C
{\displaystyle \mathbb {C} }
.
Per la regla de la cadena se segueix que
S
(
R
n
)
{\displaystyle {\mathcal {S}}(\mathbb {R} ^{n})}
es tancat sota la multiplicació punt a punt, és a dir,
f
,
g
∈ ∈ -->
S
(
R
n
)
⇒ ⇒ -->
f
g
∈ ∈ -->
S
(
R
n
)
{\displaystyle f,g\in {\mathcal {S}}(\mathbb {R} ^{n})\Rightarrow fg\in {\mathcal {S}}(\mathbb {R} ^{n})}
.
La transformada de Fourier es un automorfisme lineal continu de
S
(
R
n
)
{\displaystyle {\mathcal {S}}(\mathbb {R} ^{n})}
en ell mateix.
Per a qualsevol
1
≤ ≤ -->
p
≤ ≤ -->
∞ ∞ -->
{\displaystyle 1\leq p\leq \infty }
, es té que
S
⊂ ⊂ -->
L
p
,
{\displaystyle {\mathcal {S}}\subset L^{p},}
on L p (R n ) es l'espai de funcions p -integrables en R n . En particular, qualsevol funció de
S
{\displaystyle {\mathcal {S}}}
és una funció fitada .[ 1]
Referències
Bibliografia
L. Hörmander, The Analysis of Linear Partial Differential Operators I, (Distribution theory and Fourier Analysis) , 2nd ed, Springer-Verlag, 1990.
M. Reed, B. Simon, Methods of Modern Mathematical Physics: Functional Analysis I, Revised and enlarged edition , Academic Press, 1980.