L'escut d'Hongria fou adoptat el 3 de juliol de 1990, en substitució del vigent durant el règim comunista. Aquest escut és el tradicional d'Hongria i ja havia estat usat abans, tant amb la corona com sense, de vegades sol i de vegades com a part d'escuts més complexos, i els seus components daten de l'edat mitjana, entre el final del segle xii i el començament del xiii.
És un escut partit. A la primera partició, el faixat de gules i argent de vuit peces dels Árpád; segons la tradició, les faixes d'argent representa els rius Danubi, Tisza, Drava i Sava. A la segona partició, de gules, un mont de tres cims de sinople movent de la punta, amb el cim central més alt i coronat d'or, ressaltant sobre una creu patriarcal patent d'argent; les muntanyes són el Mátra, el Tátra i el Fátra, amb la creu de l'antic regne apostòlic d'Hongria. L'escut va timbrat amb la Corona de Sant Esteve.
L'escut usat actualment va aparèixer durant el regnat de Ladislau I (1342-1382). La corona, per la seva banda, no va aparèixer fins al regnat de Vladislau I (1440-1444). Al començament era només una corona genèrica, però al segell de 1464 de Maties Corví ja s'assembla bastant a la Corona de Sant Esteve. La versió final fou adoptada durant el regnat de Mateu II, al començament del segle xvii, i s'usava regularment en temps de Maria Teresa d'Àustria.
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
