Àrea de distribució geogràfica confirmada (blau fosc) i possible (blau clar)
L'escurçana violeta.[1] (Pteroplatytrygon violacea) és una espècie de rajada de la família dels dasiàtids, que pertany al gènere monotípicPteroplatytrygon.
Arbre filogènetic dels dasiàtids.[2] Els noms taxonòmics han estat actualitzats.
L'escurçana violeta va ser descrita per primera vegada pel naturalista francès Charles Lucien Bonaparte el 1832 en el tercer volum de l'obra Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. La va anomenar Trygon violacea, que prové de la paraula llatinaviola ("porpra"), i va designar dos espècimens obtinguts a Itàlia com a sintipus de l'espècie.[3][4] El gènere Trygon ha estat considerat d'aleshores ençà sinònim de Dasyatis. El 1910, el zoòleg americà Henry Weed Fowler va situar l'escurçana violeta dins del nou subgènere Pteroplatytrygon, del grec pteron ("aleta"), platus ("ample"), i trygon ("rajada").[5] Posteriors autors van elevar el subgènere Pterplatytrygon al rang de gènere, encara que alguns taxonomistes discuteixen si aquesta espècie és prou diferent com per justificar la seva separació del gènere Dasyatis.[4][2]
L'escurçana violeta és l'única rajada que viu gairebé exclusivament en aigües obertes.
Única entre les rajades vivint en aigües obertes en lloc del fons marí, l'escurçana violeta es troba generalment entre la superfície i els 100 metres de fondària,[7] encara que yambé ha estat capturar entre 330 i 381 metres de fondària a l'Arc Mariana-Izu-Bonin, el qual indica que com a mínim ocasionalment s'apropa al fons.[11] Prefereixen aigües amb temperatures per sobre dels 19 °C. Per sota dels 15 °C moririen.[8]
L'escurçana violeta fa migracions estacionals seguint els fluxos d'aigua càlida.[4] Al nord-oest de l'Atlàntic, es troba al Corrent del Golf o a prop entre els mesos de desembre i abril, i es desplaça cap al nord del corrent per romandre prop de la plataforma continental entre juliol i setembre. Sembla que una migració similar té lloc al Mediterrani, encara que se'n desconeixen els detalls. Al Pacífic, passa aparentment l'hivern en aigües oceàniques prop de l'equador i es desplaça cap a les costes de latituds més elevades cap a la primavera.[8] Es coneixen dues poblacions al Pacífic: una migra des de prop de l'Amèrica Central fins a Califòrnia, i l'altre des de prop del centre del Pacífic fins a llocs tan llunyans com el Japó i la Colúmbia Britànica.[4] Les escurçanes violetes del sud-oest del Brasil, es desplacen cap a la costa, degut a l'aparició d'aigua freda provinent del fons cap a finals de la primavera i l'estiu. Alguns anys poden fins i tot veure's empeses cap a aigües costaneres de menys de 45 metres de fondària.[12]
Descripció
L'escurçana violeta es caracteritza per tenir un cos amb forma de falca més ample que llarg, ulls enfonsats i una color violeta fosc.
L'escurçana violeta té un cos molt gruixut en forma de falca, un terç més ample que llarg, amb uns extrems àmpliament corbats, en lloc d'angulats. El musell és curt i el seu extrem arrodonit. Els ulls són molt petits, i a diferència dels d'altres rajades no sobresurten del cos, i tenen els espiracles immediatament al darrere. Hi ha cortina de pell curta però àmplia entre les narius, amb un marge posterior lleugerament ondulat. La boca és petita i lleugerament arquejada, i té profundes arrugues a les cantonades, i una petita projecció al centre de la mandíbula superior, que encaixa en una osca a la mandíbula inferior.[13][14][15] Té entre 0 i 15 papil·les bífides (estructures semblants a un mugró), que formen una filera distribuïda arreu del fons de la boca. Té entre 25 i 34 files de dents superior i entre 25 i 31 files de dents inferiors, les quals són, en ambdós sexes, punxegudes, tot i que les dels mascles adults són més llargues i esmolades que les de les femelles.[4][13][16] Els marges de les aletes pèlviques són gairebé rectes al davant i arrodonits als extrems i el darrere.[14]
La cua amb forma de fuet mesura fins a dues vegades la mida del cos, és gruixuda a la base i s'estreny significativament fins al fibló serrat i extremadament llarg, situat aproximadament entre un terç i la meitat de la seva longitud. Pot tenir dos fiblons si en creix un de substitució abans que l'original caigui. Posterior a l'inici del fibló, hi ha una aleta ventral inferior que no arriba fins a l'extrem. Els individus joves tenen la pell completament llisa, que amb l'edat es va cobrint d'unes petites espines al mig de l'esquena, així com una filera de petites espines que va des d'entremig dels ulls fins a l'inici del fibló.[14] La seva pell té una coloració que va del porpra fosc al blau verdós per sobre i que s'estén fins al plec de la cua, i un color lleugerament més clar a la part inferior. Quan és capturada i manipulada, la pell emana una mucositat negra espessa que cobreix tot el seu cos.[4] L'escurçana violeta creix generalment fins a 1,3 metres (inclosa la cua) de llarg i 59 centímetres d'ample.[17] Els individus més grans registrats pertanyien a experiment amb cries captives dut a terme entre 1995 i el 2000, en el qual un mascle va assolir 68 centímetres d'ample i 12 quilograms de pes, i una femella va arribar als 94 centímetres d'ample i 49 quilograms de pes.[18]
Ecologia
Com a una adaptació a la vida en mar obert, l'escurçana violeta neda aletejant el seu cos en lloc d'ondular-lo.
Havent adoptat un estil de vida en aigües de mitjana fondària, l'escurçana violeta disposa de diverses característiques diferents a les dels seus parents pròxims que viuen en el fons marí. Mentre que les majoria de rajades es propulsen ondulant els extrems del seu cos, aquesta espècie neda fent oscil·lar (aletejant) les seves aletes pectorals d'una manera similar al "vol sota l'aigua" empleat pels miliobàtids. Els moviments oscil·latoris de les aletes provoquen una elevació, el qual millora el desplaçament endavant en aigües obertes, en detriment de la maniobrabilitat.[19] L'escurçana violeta és experta nedant cap enrere, el qual compensa el baix control de moviments que ofereix la seva forma de nedar.[20]
Sembla que la visió és més important alhora de trobar aliment en l'escurçana violeta que en altres rajades. Comparada amb altres membres de la seva família, aquesta espècie té menys d'un terç de les ampolles de Lorenzinielectro-receptores en el seu ventre. Aquestes ampolles també cobreixen una àrea més petita, encara que no tant petita com la dels miliobàtids, i es troben més aviat distribuïdes entre les zones ventral i dorsal. Aquesta espècie de rajada pot detectar un camp elèctric molt inferior a 1 nV/cm a una distància de fins a 30 centímetres, i pot ser capaç de recollir els camps elèctrics de fa minuts, produïts pels corrents de l'aigua. La línia lateral de l'escurçana violeta, un complex sistema de mecanoreceptors que detecta moviments propers i corrents oceànics, segueix sent similar al d'altres rajades, cobrint una superfície més gran a la zona ventral que en la dorsal. No obstant això, aquesta espècie és menys sensible als estímuls mecànics que als visuals.[20][21][22]
Les escurçanes violetes mascles viuen generalment en aigües més profundes que les femelles.[23][24] Els exemplars en captivitat sovint actuen amb molta agressivitat amb el peix lluna (Mola mola), mossegant-lo i assetjant-lo, especialment si tenen fam.[4] Aquesta espècie és presa de taurons de mans llargues (Carcharhinus longimanus), taurons blancs (Carcharodon carcharias), odontocets, i altres grans carnívors oceànics.[4][15] La seva coloració fosca serveix probablement per camuflar-lo dels perills del seu hàbitat.[25] El verí de l'espina és també força potent, el qual provoca que sigui evitada per altres peixos.[15] Alguns dels paràsits d'aquesta espècie inclouen cestodes: Acanthobothrium benedeni, A. crassicolle, A. filicolle, Rhinebothrium baeri, R. palombii,[26][27] i Tetragonocephalum uarnak,[28] i monogenis: Entobdella diadema.[29]
Dieta
Els peixos petits són una de les preses de l'escurçana violeta.
L'escurçana violeta és caçador actiu que fa servir les aletes pectorals per capturar i portar-se el menjar a la boca. És l'única espècie de rajada en la qual els dos sexes tenen dents punxegudes, per agafar i espedaçar les preses relliscoses.[4][23] La seva dieta està formada per una gran varietat d'organisme: crustacis (amfípodes, krill, i larves de crancs), mol·luscs (calamars, pops i pteròpodes), peixos ossis (arengs, verats, cavalls marins i monacàntids), ctenòfors, meduses i poliquets.[4][23][25] Les escurçanes violetes de Califòrnia cacen entre novembre i abril, en grans bancs de calamars durant la fresa d'aquesta espècie.[11] Els individus del Brasil segueixen bancs de sabre cuafí (Trichiurus lepturus) cap a la costa entre gener i febrer, cercant totes dues espècies bancs de peixos petits.[12] Els individus joves consumeixen diàriament entre un 6 i un 7% del pes del seu cos, el qual disminueix fins als voltants de l'1% en els adults.[4]
Reproducció
Com altres rajades, la seva reproducció és ovovivípara, el que vol dir que l'embrió s'alimenta inicialment del rovell de l'ou i posteriorment de llet uterina, que conté proteïnes, lípids i mucositat. La mare proporcionar aquesta llet mitjançant nombroses extensions de l'epiteli de l'úter anomenades "trophonemata". Les femelles tenen un únic ovari funcional. Després d'un curt període de gestació que té una durada d'entre 2 i 4 mesos, el qual podria ser el més breu de les rajades, les femelles donen a llum dues ventrades formades per entre 4 i 13 cries per any, amb una mitjana de 6 individus.[11][25] L'aparellament es produeix entre març i juny a l'Atlàntic nord-occidental, i al final de la primavera a l'Atlàntic sud-occidental.[25][30] Les femelles són capaces d'emmagatzemar internament l'esperma durant més d'un any, permeten esperar que les condicions de l'entorn siguin favorables per la gestació.[4][25]
El naixement té lloc generalment en aigües càlides properes a l'equador, amb l'excepció de la mar Mediterrània, amb un temps que varia en funció de la regió. Al Pacífic, les femelles donen a llum a l'hivern entre novembre i març en una zona de cria prop d'Amèrica Central, abans de migrar cap al nord. De manera similar, al nord-oest de l'Atlàntic, el naixement sembla que té lloc a l'hivern, quan les femelles es troben en aigües meridionals càlides, possiblement fora del Carib. No obstant això, també hi ha registres de dos femelles possiblement anòmales que estaven embarassades molt abans i van donar a llum a l'agost o setembre, abans de la seva migració cap al sud. Al sud-oest de l'Atlàntic, el naixement té lloc a l'estiu als voltants del mes de gener, també en aigües càlides prop de l'equador. A contrari que en altres regions, les femelles que viuen a la mar Mediterrània donen a llum a l'estiu, abans de migrar cap a aigües més càlides.[8] Els nou-nascuts mesuren entre 15 i 25 centímetre d'ample.[7][31] Els individus en captivitat, amb abundància d'aliment, creixen una mitjana anual de 8,1 centímetre d'amplada del cos, mentre que en llibertat, la mitjana és tan sols d'1,6 centímetres. La ingesta d'aliment i el creixement dels adults és més elevat entre gener i febrer i entre juliol i agost, i més baix entre març i abril i entre octubre i novembre.[18] Els mascles assoleixen la maduresa sexual entre 37 i 50 centímetres d'amplada del cos als 2 anys, mentre que les femelles ho fan entre 39 i 50 centímetres als 3 anys.[7] L'esperança de vida d'aquesta espècie es troba entre el 10 i 12 anys. Aquesta espècie és una de les més prolífiques de les rajades, amb un creixement anual de la seva població de fins al 31%.[32]
Relacions amb humans
A pelagic stingray at Aquamarine Fukushima, Japan; this species adapts well to captivity.
L'escurçana violeta no és un animal agressiu i rarament és vist, amb l'excepció dels pescadors, encara que cal manipular-lo amb molta cura, ja que el llarg fibló de la seva cua pot infligir una ferida greu, i fins i tot mortal. Ha estat responsable de dos morts conegudes: un pescador de palangre de tonyina que va ser travessat per un individu capturat, i un altre pescador, que va morir de tètanus dies després de ser picat.[4] Aquesta espècie ha viscut en aquaris públics des de fa gairebé un segle.[18]
De vegades, la seva carn i els seus cartílags són utilitzats, com per exemple a Indonèsia, encara que gairebé sempre es considera de poc valor i es rebutja quan es captura. Susceptibles a la pesca de palangre i d'arrossegament, i a les xarxes d'emmallament i de cèrcol, sovint és capturada accidentalment en grans quantitats arreu de la seva àrea de distribució. Els individus capturats en els palangres pateixen una alta mortalitat, atès que els pescadors temen ser picats i els treuen de les xarxes colpejant-los contra els costats de l'embarcació, fet que els provoca danys greus a la boca i les mandíbules. L'abast d'aquestes captures accidentals encara no ha estat quantificat.[7][6] De tota manera, les investigacions fetes al Pacífic indiquen que el nombre d'escurçanes violetes s'ha incrementat des de la dècada de 1950, possiblement a causa l'esgotament de depredadors dominants en l'ecosistema, com els taurons i la tonyina, provocat per la pesca comercial.[33] Aquest fet, juntament amb la distribució global de l'espècie i la seva vida prolífica, ha conduït a la UICN a catalogar-la com a espècie en risc mínim.[7][32] Les investigacions recents han portat a reduir el nombre de captures accidentals de la pesca de palangre, per mitjà de la substitució dels hams per uns de més grans i/o amb forma de "C".[34]
Referències
↑No és gens encertada la solució nomenclatorial aplicada a les escurçanes en el catàleg de LLORIS et al., on a Dasyatis pastinaca se li aplica el nom de milà, a Dasyatis violacea el de tòtina i a Dasyatis centroura el de tòtina clavellada, quan milana i tòtina, malgrat l'ús ambigu que en fan els pescadors, són mots que en rigor sols corresponen als miliobàtids.Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyanahttps://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
↑Eschmeyer, W. N. (ed.) violacea, TrygonArxivat 2012-02-21 a Wayback Machine.. Catalog of Fishes electronic version (February 19, 2010). Retrieved on March 28, 2010. (anglès)
↑Fowler, H.W. «Notes on Batoid Fishes». Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia. Academy of Natural Sciences, 62, 2, 4-1910, pàg. 468–475.(anglès)
↑Debelius, H.. Mediterranean and Atlantic Fish Guide. IKAN, 1997, p. 19. ISBN 3931702995.(anglès)
↑ 11,011,111,2Neer, J.A.. «The Biology and Ecology of the Pelagic Stingray, Pteroplatytrygon violacea (Bonaparte, 1832)». A: Camhi, M., E.K. Pikitch and E.A. Babcock. Sharks of the Open Ocean: Biology, Fisheries and Conservation. Blackwell Science, 2008, p. 152–159. ISBN 0632059958.(anglès)
↑ 12,012,1de Siqueira, A.E. and V.B. de Sant'Anna «Data on the pelagic stingray, Pteroplatytrygon violacea (Bonaparte, 1832) (Myliobatiformes: Dasyatidae)». Brazilian Journal of Oceanography, 55, 4, 2007, pàg. 323–325.(anglès)
↑ 13,013,1Last, P.R. and J.D. Stevens. Sharks and Rays of Australia. second. Harvard University Press, 2009, p. 457–458. ISBN 0674034112.(anglès)
↑ 14,014,114,2McEachran, J.D. and J.D. Fechhelm. Fishes of the Gulf of Mexico: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 181. ISBN 0292752067.(anglès)
↑Nishida, K. and K. Nakaya (1990). "Taxonomy of the genus Dasyatis (Elasmobranchii, Dasyatididae) from the North Pacific." in Pratt, H.L., S.H. Gruber and T. Taniuchi. Elasmobranchs as living resources: advances in the biology, ecology, systematics, and behaviour, and the status of fisheries. NOAA Technical Report, NMFS 90. pp. 327-346. (anglès)
↑Last, P.R. and L.J.V. Compagno. «Myliobatiformes: Dasyatidae». A: Carpenter, K.E. and V.H. Niem. FAO identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Food and Agricultural Organization of the United Nations, 1999. ISBN 9251043027.(anglès)
↑Baer, J.G. «Contributions a l'etude das cestodes de selachians IIV». Bulletin de la Société des Sciences Naturelles de Neuchatel, 71, 1948, pàg. 63–122.(francès)
↑Euzet, L. (1959). Recherches sur les cestodes tetraphyllides des selacaens des cotes de France. Thesis, Montpellier. (francès)
↑Euzet, L. and C. Combes «Contribution a l'etude de Tetragonocephalum uarnak (Shipley et Hornell, 1906)». Bulletin de la Société des Sciences Naturelles de Neuchatel, 88, 1965, pàg. 101–122.(francès)
↑Hemida, F., R. Seridji, S. Ennajar, M.N. Bradai, E. Collier, O. Guelorget and C. Capape «New observations on the reproductive biology of the pelagic stingray, Dasyatis violacea Bonaparte, 1832 (Chondrichthyes: Dasyatidae) from the Mediterranean Sea». Acta Adriatica, 44, 2, 2003, pàg. 193–204.(anglès)
Este nombre sigue la onomástica coreana; el apellido es Kim. Kim Nam-gil Kim Nam-gil durante la entrega de los premios Asian Star Awards en el 2018.Información personalOtros nombres Kim Nam-kilNacimiento 13 de marzo de 1981 (42 años) Seúl, Corea del SurNacionalidad SurcoreanaLengua materna Coreano EducaciónEducado en Universidad Myongji Información profesionalOcupación actor, cantante, productor de cineAños activo desde 1999Empleador Gilstory ENT.[editar datos en Wikida...
American actor and director This article is about the American filmmaker and actor. For the environmental writer, see Peter Berg (bioregionalist). Peter BergBerg speaking at Wondercon in March 2012Born (1964-03-11) March 11, 1964 (age 59)[1]New York City, New York, U.S.NationalityAmericanEducationThe Taft SchoolAlma materMacalester CollegeOccupation(s)Director, producer, writer, actorYears active1988–presentNotable workThe Rundown, Friday Night Lights, The Kingdom, Ha...
Космічний телескоп Гіппаркос Телескоп ATA HabCat (англ. The Catalog of Nearby Habitable Systems) — каталог близьких зоряних систем, ймовірно придатних для життя. Перелік сформований 2003 році двома американськими астрономами Джилл Тартер та Маргарет Турнбулл[en] під егідою проекту Фенікс, в р...
First American edition of Beckett's translation from the French of his radio play, Cascando. New York: Grove Press, 1968 Cascando is a radio play by Samuel Beckett. It was written in French in December 1961, subtitled Invention radiophonique pour musique et voix, with music by the Franco-Romanian composer Marcel Mihalovici. It was first broadcast on France Culture on 13 October 1963 with Roger Blin (L'Ouvreur) and Jean Martin (La Voix). The first English production was on 6 October 1964 on BB...
Hugh DillonLahirHugh Rush DillonTahun aktif1994 – Sampai Sekarang Hugh Rush Dillon atau lebih dikenal dengan nama Hugh Dillon (31 Mei 1963) merupakan seorang aktor berkebangsaan Kanada dan cukup terkenal namanya diAmerika. Pertama kali muncul lewat film Dance Me Outside (1994), Hugh Dillon kemudian mulai mencuri perhatian lewat film Hard Core Logo (1996). Selain sebagai aktor dia juga seorang penulis lagu dan vokalis band, saat ini dia tergabung dalam grup The Hugh Dillon Redemption Ch...
1973 single by CarpentersYesterday Once MoreArtwork for U.S. vinyl singleSingle by Carpentersfrom the album Now & Then B-sideRoad OdeReleasedMay 16, 1973Recorded1973StudioA&M Studios, Los Angeles, CaliforniaGenreSoft rock[1]Length3:56LabelA&M 1446Songwriter(s)Richard Carpenter, John BettisProducer(s)Richard Carpenter, Karen CarpenterCarpenters singles chronology Sing (1973) Yesterday Once More (1973) Top of the World (1973) Official audioYesterday Once More on YouTube Yest...
У Вікіпедії є статті про інших людей із прізвищем Мар'єнко. Віктор Мар'єнко Віктор Мар'єнко Особисті дані Повне ім'я Віктор СеменовичМар'єнко Народження 22 серпня 1929(1929-08-22) Ясинувата, Донецька область, УРСР Смерть 9 липня 2007(2007-07-09) (77 років) Петровське, Ростовський ...
Portuguese table tennis player In this Chinese name, the family name is Shao. Shao JieniPersonal informationNationalityChinese (before 2015)Portuguese (after 2015)[1]Born (1994-01-24) 24 January 1994 (age 29)Anshan, Liaoning, China[2]Height169 cm (5 ft 7 in)[3]Weight70 kg (154 lb)[3]Table tennis career Playing styleLeft-handed shakehand gripHighest ranking47 (December 2015)[4]Current ranking62 (February 2020)...
Japanese footballer Yuzuru Yoshimura Personal informationFull name Yuzuru YoshimuraDate of birth (1996-05-21) 21 May 1996 (age 27)Place of birth Osaka, JapanHeight 1.73 m (5 ft 8 in)Position(s) DefenderTeam informationCurrent team Blaublitz AkitaNumber 2Youth career Takatsuki FC0000–2014 Gamba Osaka2015–2018 Doshisha UniversitySenior career*Years Team Apps (Gls)2019–2021 Nagano Parceiro 64 (5)2022– Blaublitz Akita 0 (0) *Club domestic league appearances and goals, ...
1991 studio album by Poor Righteous TeachersPure PovertyStudio album by Poor Righteous TeachersReleased1991Recorded1990−1991GenreHip hopLength52:26LabelProfile[1]ProducerTony DPoor Righteous Teachers chronology Holy Intellect(1990) Pure Poverty(1991) Black Business(1993) Pure Poverty is the second album by the American hip hop group Poor Righteous Teachers, released in 1991.[2][3] Shakiyla [JRH] was released as a single.[4] Production The album was pr...
American gangster (1897–1931) For other uses, see Legs Diamond (disambiguation).For the New Zealand historian, see J. T. Diamond. Jack DiamondMugshot of Jack Diamond, 1929Born(1897-07-10)July 10, 1897Philadelphia, Pennsylvania, U.S.DiedDecember 18, 1931(1931-12-18) (aged 34)Albany, New York, U.S.Cause of deathGunshotResting placeMount Olivet CemeteryQueens, New York, U.S.Other namesJohn NolanGentleman JackOccupationBootleggerCriminal chargeBurglary (February 14, 1914);Deserti...
District in Aqmola Region, KazakhstanArshalyDistrictArşaly audanyCountry KazakhstanRegionAqmola RegionAdministrative centerArshalyFounded1930Government • AkimAidar Itemgenovich Baymanov[1]Area • Total2,200 sq mi (5,800 km2)Population (2013)[2] • Total27,119Time zoneUTC+6 (East) Arshaly District (Kazakh: Аршалы ауданы, Arşaly audany) is a district of Akmola Region in northern Kazakhstan. The administrati...
SilivriDistrikSilivri dan jalan tol dari udaraNegara TurkiWilayahMarmaraProvinsiIstanbulPemerintahan • Wali kotaÖzcan Işıklar (CHP)LuasInvalid Data-keySUMBER • Distrik893,95 km2 (34,516 sq mi)Populasi (0)0 • Perkotaan137.861 • District150.183 • Kepadatan District1,7/km2 (4,4/sq mi)Zona waktuUTC+2 (WET) • Musim panas (DST)UTC+3 (WMPET)Kode pos34570Kode area telepon0-212Situs webwww.si...
Scottish soldier and nobleman This article is about the British general. For other people of the same name, see John Campbell (disambiguation). John Campbell, of Strachur 17th Clan Chief of the MacArthur Campbells of StrachurBorn1727Argyll, ScotlandDied28 August 1806 (aged 78 or 79)Argyll, ScotlandAllegiance Kingdom of Great BritainService/branch British ArmyRankGeneralCommands heldCommander-in-Chief, North AmericaBattles/warsJacobite rising of 1745War of the Austrian SuccessionSeve...
Sir Arthur C. Clarke, CBELahir(1917-12-16)16 Desember 1917Minehead, Somerset, Britania RayaMeninggal19 Maret 2008(2008-03-19) (umur 90)Colombo, Sri LankaNama penaCharles Willis, E.G. O'BrienPekerjaanPengarang, PenemuKebangsaanBritania Raya (Inggris) dan Sri LankaTemaSainsKarya terkenal2001: A Space OdysseyPasanganMarilyn Mayfield (1953-1964)Websitehttp://www.clarkefoundation.org/ Sir Arthur Charles Clarke (Somerset, Inggris, 16 Desember 1917 - Kolombo, Sri Lanka, 19 Maret 2008)...
Defunct Ethiopian television channel Television channel ENN TVCountryEthiopiaProgrammingPicture format1080p (HDTV) & 576i (SDTV), 16:9)OwnershipOwnerENN TelevisionHistoryLaunched2016; 7 years ago (2016)ClosedJune 29, 2018; 5 years ago (2018-06-29)LinksWebsiteenntelevision.com Ethiopian News Network (ENN TV) was an Ethiopian television channel based in Addis Ababa, Ethiopia. The channel was launched in 2016 on Nilesat.[1] It was the first private...
San Pietro l'AleutaIcona di San Pietro l'Aleuta Martire NascitaIsola Kodiak, 1800 circa MorteSan Francisco, 1815 circa Venerato daChiesa cristiana ortodossa Canonizzazione1980 Ricorrenza24 settembre Attributiritratto come un giovane aleuta che indossa un tradizionale parka[1] Manuale Cungagnaq, noto come Pietro l'Aleuta (Isola Kodiak, 1800 circa – San Francisco, 1815 circa), è venerato come martire e santo dalla Chiesa cristiana ortodossa. Indice 1 Biografia 1.1 Martirio...
.svg){kind=icon}
