L'escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus) és un petit limícola.
Es reprodueix prinicpalment a les regions àrtiques d'Amèrica del Nord i Euràsia. És un migrador regular, però escàs, al delta de l'Ebre. A la resta del territori és molt rar o ocasional i, a l'interior, excepcional. És un hivernant excepcional al delta de l'Ebre.[1]
Menja animals aquàtics dels estanys a la primavera i plàncton a l'hivern.
Taxonomia
El 1743, el naturalista anglès George Edwards va incloure una il·lustració i una descripció del falàrop de coll vermell al primer volum de la seva Història natural dels ocells poc comuns. Va utilitzar el nom anglès "The coot-footed tringa". Edwards va basar el seu gravat pintat a mà en un exemplar que havia estat recollit a la costa de Maryland.[2] Quan l'any 1758, el naturalista suec Carl Linnaeus va actualitzar la seva Systema Naturae per a la desena edició de Systema Naturae, va col·locar el falàrop de coll vermell dins el gènere Tringa. Linné va incloure una breu descripció, va encunyar el nom binomi Tringa lobata i va citar l'obra d'Edwards.[3] Es troba ara en el gènere Phalaropus que va ser introduït pel zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson el 1760.[4][5] Els noms anglesos i de gènere provenen del francès phalarope i del llatí científic Phalaropus del grec antic phalaris, "coot", i pous, "peu". Les fotges i els falàrops tenen els dits dels peus lobulats. El lobatus específic és neolatí per "lobulat".[6][7] L'espècie és monotípica : no se'n reconeix cap subespècie.[5]
Referències
- ↑ Àmplia informació ornitològica sobre aquest ocell al SIOC (Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya). Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
- ↑ Edwards, George. A Natural History of Uncommon Birds. Part 1. Londres: Printed for the author at the College of Physicians, 1743, p. 46, Plate 46.
- ↑ Linnaeus, Carl. Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). 1. 10th. Holmiae (Stockholm): Laurentii Salvii, 1758, p. 148.
- ↑ Brisson, Mathurin Jacques. Ornithologie, ou, Méthode Contenant la Division des Oiseaux en Ordres, Sections, Genres, Especes & leurs Variétés (en fr, la). París: Jean-Baptiste Bauche, 1760.
- ↑ 5,0 5,1 «Sandpipers, snipes, coursers». IOC World Bird List Version 11.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2021. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Phalarope». A: . Online. Oxford University Press. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 229, 301. ISBN 978-1-4081-2501-4.
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
