Tenia vint anys quan es casà el 4 d'octubre de 1275, a Perpinyà, amb l'hereu al tron de Mallorca, Jaume II. Aquest enllaç suposaria l'inici d'una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa dels Foix. D'aquest matrimoni van néixer sis fills: l'infant Jaume de Mallorca (1274-1330), l'infant Sanç I de Mallorca (1276-1324), l'infant Ferran de Mallorca (1278-1316), la infanta Elisabet de Mallorca (1280-1301), la infanta Sança de Mallorca (1282-1345) i l'infant Felip de Mallorca (1288-v1342).[1]
El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà, per tal d'evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills; a la frontera fou alliberada gràcies al vescomte Ramon Folc (VI) de Cardona i del comte Arnau Roger I de Pallars.[1]
En 1291 va fer vots privats i va viure com a beata terciària mercedària, essent-hi admesa pel superior general de l'orde Pere d'Amer.[2] Va portar una vida virtuosa i morí amb fama de santedat. Cap al 1315 rebé, en custòdia, el seu net Jaume, futur rei Jaume III, a Perpinyà i de mans de Ramon Muntaner, fent-se càrrec de la seva tutela.[1]
Va morir poc després a Perpinyà, al voltant dels 56 anys. Les seves restes romanen enterrades a la Catedral de Sant Joan de Perpinyà.
No se'n conserva cap retrat; no obstant això, Ramon Muntaner la descriu com una de les dones més sàvies i de millor vida, i de les més honestes.[1]
L'ordre de la Mercè la venera com a beata i en celebra la festivitat el dia 22 d'octubre.
↑La presència de Pere d'Amer i el terme beata ha fet que en molts santorals i fonts serioses que s'hi han basat, com el mateix Diccionari biogràfic de dones, consti erròniament que la reina es va fer monja en un convent anomenat de Sant Pere d'Amer, que no ha existit mai. En realitat, Esclarmonda va fer vots privats a Perpinyà i hi va viure com a terciària, probablement al seu palau: és a dir, vivia seguint la regla i costum de les monges mercedàries, però privadament, sense viure en comunitat ni fer vots solemnes. A més, Esclarmonda no va ésser mai a Amer ni en aquesta vila va existir cap beateri ni convent de l'Orde de la Mercè. Igualment, el fet de viure com a beata (és a dir, com a dona retirada que feia vida de clausura però sense fer vots públics), va fer pensar que havia estat beatificada, quan només té aquest títol en el si de l'Orde de la Mercè.
