Specker va tenir una adolescència difícil ja que va contraure una tuberculosi que el va obligar a deixar la seva escola de Zúric per estar, durant uns quants anys, a Davos, en un sanatori o a casa de la seva àvia.[1] El 1940, encara amb croses, va poder retornar a Zuric on es va preparar l'accés a la universitat a l'escola del professor Tschulok.[2] Aquest mateix any va ingressar a l'ETH Zürich, en el qual es va doctorar el 1949, amb una tesi sobre cohomologia dirigida per Heinz Hopf.[3] El curs següent va estar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton i en retornar a Suïssa va donar classes a les universitats de Ginebra i de Neuchâtel abans de ser contractat per l'ETH Zürich on va ser professor de matemàtiques i lògica fins la seva jubilació el 1987.[4] Després de la seva jubilació va continuar dirigint el seminari de lògica fins poc abans de la seva mort el 2011.[5]
Specker va publicar una cinquantena d'articles científics.[6] Tot i que els seus primers treballs van ser en topologia, cada cop es va anar interessant més en la lògica i els fonaments de les matemàtiques. Va ser el continuador del seminari de lògica que havia encetat Paul Bernays a Zuric i en el qual es va treballar en l'axiomàtica NF (New Foundations) introduïda per Quine.[7] Però la seva aportació més original va ser en el camp de la teoria quàntica: el teorema de Kochen-Specker, demostrat el 1967 conjuntament amb Simon Kochen, que va tenir fortes implicacions científico-filosòfiques, ja que demostrava l'impossibilitat de models teòrics amb variables ocultes i, per tant, convertia tota mesura de variables físiques en quelcom contextual.[8]
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernst Specker» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
