Erik Ivar Fredholm

Erik Ivar Fredholm

Biografia
Naixement	7 abril 1866 ^(Julià) Parròquia de Klara (Suècia)
Mort	17 agost 1927 (61 anys) Danderyd (Suècia)
Sepultura	Cementiri Djursholm, Danderyd, 02 GRAN 465 (1927–) ^59° 24′ 29″ N, 18° 04′ 36″ E
Formació	Universitat d'Estocolm (1888–1898) Universitat d'Uppsala (1886–1898) Reial Institut de Tecnologia (1885–1886)
Tesi acadèmica	Sur les équations de l'équilibre des milieux élastiques anisotropes  (1898 )
Director de tesi	Gösta Mittag-Leffler
Activitat
Camp de treball	Equació integral
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Estocolm (1898–1927)
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia Sueca d'Enginyeria
Obra
Obres destacables Operador de Fredholm nucli de Fredholm teorema de Fredholm Mòdul de Fredholm determinant de Fredholm alternativa de Fredholm teoria de Fredholm Equació integral de Fredholm teorema analític de Fredholm
Estudiant doctoral	Carl-Gustaf Rossby i Nils Zeilon
Família
Cònjuge	Agnes Maria Liljeblad
Pare	Ludvig Oscar Fredholm i Catharina Paulina Stenberg
Germans	John Fredholm
Premis
(1910)  Premi Björkén (1908)  Premi Poncelet

Erik Ivar Fredholm (Parròquia de Klara, 7 d'abril de 1866 ^(Julià) - Danderyd, 17 d'agost de 1927) va ser un matemàtic suec.

Vida i obra

Fredholm, fill d'un pròsper comerciant d'Estocolm, no va demostrar grans habilitats matemàtiques en els seus primers estudis; fins i tot algun dels seus professors anota que tenia poca habilitat en comptar amb la pissarra.^[1] En qualsevol cas, va ser un bon estudiant i, en graduar-se el 1886,va començar els seus estudis universitaris al Kungliga Tekniska högskolan (Reial Institut de Tecnologia) d'Estocolm, però només hi va ser un curs. A partir del curs següent va estar matriculat a la universitat d'Uppsala en la qual es va graduar el 1893 i doctorar el 1898. Durant tot aquest temps també va estudiar amb Mittag-Leffler, el principal matemàtic suec de l'època, a la universitat d'Estocolm, però aquesta universitat encara no concedia doctorats en aquell temps.^[2]

El 1898 va ser nomenat docent a la universitat d'Estocolm^[3] en el departament de física matemàtica,^[4] institució en la que va romandre fins a la seva mort el 1927.

La totalitat de l'obra publicada de Fredholm no son més que unes 160 pàgines en 18 articles,^[1] però són un model de claredat i de concisió.^[5] Els seus treballs més importants versen sobre teoria potencial i equacions integrals, camp en el que va establir una teoria que porta el seu nom.^[6]

Referències

1. Netuka i Veselý, 1977, p. 17.
2. Chang, 2011, p. 272.
3. Gårding, 1994, p. 119.
4. Zeilon, 1930, p. i.
5. Zeilon, 1930, p. xiv.
6. Ruston, 2004, p. 1.

Bibliografia

• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Gårding, Lars. Mathematics and Mathematicians. Mathematics in Sweden before 1950. (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-0612-2. 
• Netuka, Ivan; Veselý, Jiří «Ivar Fredholm» (en txec). Pokroky matematiky, fyziky a astronomie, Vol. 22, Num. 1, 1977, pàg. 10-21. ISSN: 0032-2423.
• Ruston, Anthony Francis. Fredholm Theory in Banach Spaces (en anglès). Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-60493-1. 
• Zeilon, Nils «Ivar Fredholm» (en francès). Acta Mathematica, Vol. 54, Num. 1, 1930, pàg. i-xvi. DOI: 10.1007/BF02547515. ISSN: 0001-5962.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Erik Ivar Fredholm» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Bernkopf, M. «Fredholm, (Erik) Ivar». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 març 2019]. (anglès)
• «Ivar Fredholm». Encyclopædia Britannica, 2002. [Consulta: 24 març 2019]. (anglès)