La seva barreja és única: una mica realista, una mica crítica, bastant pop, amb cites pictòriques, anacronismes i pastitxos agredolços. L'ombra del franquisme és present en tota la seva obra. Les seves pintures i serigrafies parodien els retrats reals de Velázquez, que en aquells anys eren utilitzats en cartells publicitaris pel Ministeri d'Informació i Turisme de Manuel Fraga. Enfront de la imatge grandiosa i pintoresca d'Espanya que el règim franquista volia projectar, l'Equip Crònica incidia en una altra més ombrívola, tot recorrent a la ironia.
