Equatorium

Un Equatorium (plural, Equatoria ; en català, Equatori) és un instrument astronòmic utilitzat per trobar les posicions del sol, la lluna i els planetes a

Equatorium
Equatorium procedent de Johannes Schöner

Un Equatorium (plural, Equatoria ; en català, Equatori) és un instrument astronòmic utilitzat per trobar les posicions del sol, la lluna i els planetes a l'horitzó del lloc sense l'ús explícit d'extensos càlculs astronòmics, només mitjançant un model geomètric per a representar la posició d'un objecte celeste.[1]

Història

Una de les primeres referències històriques documentades d'un equatoriun amb l'objecte d'establir la posició del sol es deu al treball realitzat en el segle V per Procle, en la seva obra titulada Hypotyposis,[2] en la que proporciona instruccions sobre com construir aquest dispositiu en fusta i bronze.[3]

Malgrat existir mecanismes similars al Equatori a l'astronomia de l'antiga Grècia,[3] la primera descripció detallada d'aquest instrument es realitza en els Llibres del saber d'astronomia, una compilació espanyola de treballs astronòmics sota el patrocini d'Alfons X de Castella al segle xiii, que inclou la traducció de dos textos àrabs del segle xi sobre l'Equatori escrits per Ibn al-Samh i al-Zarqālī.[3]

El matemàtic italià Campanus de Novara en el seu Theorica Planetarum (c. 1261-1264) descriu la construcció d'un equatori, sent la primera descripció realitzada a Europa en idioma llatí.[4] Richard de Wallingford (1292-1336) és conegut per haver construït un equatori molt sofisticat denominat Albió que permetia el còmput de les longituds de la lluna, el sol i els planetes. Al contrari que altres Equatoris, l'Albion permetia en els seus càlculs la predicció d'eclipsis.[5]

Referències

  1. Josep Maria Millàs i Vallicrosa, (1960), A shared legacy: Islamic science East and West: Homage to professor J. M , Universitat de Barcelona, pàg. 335
  2. Proclus. Hypotyposis Astronomicarum Positionum. Karl Manitius (ed.). Leipzig: Teubner, 1909 (Bibliotheca scriptorum Graecorum et Romanorum Teubneriana). 
  3. 3,0 3,1 3,2 Evans, James. The History and Practice of Ancient Astronomy. Oxford & New York: Oxford University Press, 1998, p. 404. ISBN 978-0-19-509539 -5. 
  4. Toomer, G. J.. «Campanus of Novara». A: Charles Coulston Gillispie. Dictionary of scientific biography. III. Nova York: Scribner, 1971, p. 23-29. ISBN 9780684101149. 
  5. Morrison, James I. «Richard of Wallingford». A: History of Astronomy. 

Vegeu també

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.