 Epidota-(Sr) |
|---|
|
| Fórmula química | CaSr(Al₂Fe3+)[Si₂O₇][SiO₄]O(OH) |
|---|
| Epònim | epidota i estronci  |
|---|
| Localitat tipus | mina Ananai, Nagaoka-gun, Prefectura de Kōchi, Shikoku, Japó |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05a |
|---|
| Dana | 58.2.2.3 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 8,928(5) Å; b = 5,652(1) Å; c = 10,244(5) Å; β = 114,46(4)° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Exfoliació | perfecta - paral·lela a {001} |
|---|
| Diafanitat | translúcida |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,737(2) nβ = 1,780(2) nγ = 1,792(2) |
|---|
| Birefringència | δ = 0,055 |
|---|
| Pleocroisme | visible |
|---|
| Angle 2V | calculat: 62° |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA2006-055 |
|---|
| Símbol | Ep-Sr |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
L'epidota-(Sr) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'epidota. El seu nom fa referència a la seva relació amb l'epidota.[1]
Característiques
L'epidota-(Sr) és un sorosilicat de fórmula química CaSr(Al₂Fe3+)[Si₂O₇][SiO₄]O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els seus cristalls són prismàtics, de fins a 1 cm; també pot aparèixer en agregats radials de cristalls aciculars o columnars.[2] És l'anàleg mineral amb Fe(III) de la clinozoisita-(Sr) i la piemontita-(Sr).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epidota-(Sr) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
L'epidota-(Sr) va ser descoberta a la mina Ananai, a Nagaoka-gun (Prefectura de Kōchi, Shikoku, Japó). També ha estat descrita a França i el Regne Unit.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: calcita, tinzenita i piemontita-(Sr).[2]
Referències
