Medalla d'Or del Consell Internacional de Belles Arts
Gran Creu de l'Acadèmia Internacional de Belles Arts dels Estats Units
Medalla de la Ciutat de Terrassa
Medalla de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona
Medalla del Instituto de Cultura Hispánica
Clau de la Ciutat de Barcelona
Medalla d'Or de la Vila de Vilassar de Mar
Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona
Dona amb imatge de la Mare de Déu. Plaça Catalunya de Barcelona (1928)[1]
Fill de Rafael Monjo Segura i de Josefa Garriga. El seu pare era pedagog i director del Col·legi Nàutic Mercantil que havia fundat el seu avi el 1876. Va fer estudis artístics a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts. Els seus primers passos com a escultor foren als catorze anys quan entrà a treballar amb el modernista Eusebi Arnau. El 1911 ingressà a la Llotja i més tard entrà al taller de Josep Llimona qui el va introduir en el Noucentisme. També va fer estudis d'anatomia a la Facultat de Medicina[2] per tal de tenir un bon coneixement del cos humà i aplicar-ho a la seva obra.
Després de la Primera Guerra Mundial se n'anà a París i Brussel·les com a viatge d'estudis.[2] Igualment feu un altre recorregut per la Península per estudiar l'escultura romànica i gòtica.
Deessa Pomona. Plaça Catalunya de Barcelona (1928)[3]
A la fi de 1924 exposà una sèrie de les seves obres a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell on obtingué molt bones crítiques. El 1928 participà en l'execució de les estàtues que decoren la Plaça de Catalunya de Barcelona, conjuntament amb Clarà, Llimona i Gargallo, entre d'altres. En aquesta plaça Monjo fou autor de les escultures de la deessa Pomona[3] i de la Dona amb imatge de la Mare de Déu.[1] Entre 1927 i 1929 també va realitzar sis estàtues per al Palau de la Indústria construït a Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, i que van desaparèixer amb el mateix edifici després de l'Exposició. Els temes eren l'electricitat, la turbina, el vapor, la metal·lúrgia, el motor d'explosió i la química.[1]
La temàtica de la seva obra és diversa però amb una gran importància de la religiosa i presenta més influències del noucentisme que dels corrents artístics de la seva època. El 1926 rebé el primer premi al Concurs Nacional d'Escultura del Ministeri d'Institucions Públiques i Belles Arts, i molts d'altres al llarg de la seva carrera.
En temps de la Segona República feu el monument al músic Juli Garreta inaugurat a Sant Feliu de Guíxols pel president Francesc Macià. Durant la Guerra Civil tingué un paper destacat com a agent d'avantguarda del Servicio de Recuperación del Patrimonio Artístico que intentava salvar de la destrucció o del saqueig les obres artístiques.
Enric Monjo també va tenir una important activitat docent, el 1940 va obtenir la càtedra d'Anatomia Artística de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i entre 1943 i 1961 va ocupar la càtedra d'Anatomia Artística de la Llotja.
L'escultor va manifestar la intenció de llegar al seu poble natal algunes obres seves i el 1964 es va crear el Museu Enric Monjo a Vilassar de Mar, que tancà el 1977 i fou reobert el 1985,[4] on es troba la major col·lecció de l'obra de l'artista. El 2004Caixa Terrassa va adquirir els drets de reproducció de l'obra escultòrica de l'artista.
Obres
Enric Monjo, 240 cm, Passeig de Sant Joan 102, BarcelonaDona ajaguda (1970) als Jardins de Joan Maragall del Palauet AlbénizEscultures d'Enric Monjo al portal sud de la Catedral Nacional de Washington
Sis estàtues, de l'electricitat, la turbina, el vapor, la metal·lúrgia, el motor d'explosió i la química (actualment desaparegudes) per al Palau de la Indústria de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, a Montjuïc (1927 a 1929)
Escultures Pomona, i Dona amb imatge de la Mare de Déu, a la plaça de Catalunya de Barcelona (1928)
Monument a Remigio Crespo Toral (1960) a Cuenca (Equador)
Portal del transsepte sud de la Catedral Nacional de Washington (1964-1971) inclou 44 àngels a les arquivoltes, i 8 estàtues, 4 a l'esquerra (Blind Bartimaeus, Boy with the loaves and fishes, Judas Iscariot i Lazarus) i 4 a la dreta (Nicodemus, Sick spirit, Widow who gave her mite i Woman by the well)[5]
Obres al First National City Bank de Nova York (1967)[2]
